En construcció

Quin poema més fred! Tret de l'obvi toc d'humor, s'entreveu fredor i amargura. Dolor i ressentiment. El somriure que arrenca amb els darrers versos és amarg.

Però trobo que és un poema molt original, una manera molt personal d'explicar unes sensacions, un estat d'ànim tan concret. Ara que, com he vist que en foster deia més avall, crec que potser, si el sentit del poema és aquest, hauria de ser reconstrucció.

De totes maneres, ni vull ni m'agrada qüestionar el que cada autor vol dir amb els seus versos. Està clar que, si has posat construcció, els teus motius deus tenir!!

Sigui com sigui, em sembla un poema excel·lent i únic!

Un barret per vós, ple de....ciment, a veure si ens construeixes aviat!!

Una abraçadota!

Salz.

Si podes la branca sobre la qual reposes, no tindràs cap lloc on reposar. Si segues la gespa que hi ha sota els teus peus, deixaràs de percebre el tacte fred i humit de la rosada. Si llences l'escala per la qual puges, et quedaràs sempre a baix... o potser la llençaràs quan ja siguis a dalt? Això sí: si estimes i oblides un passat caduc... no tinc res a dir. Sovint va bé fer neteja.

Estàs en construcció i és millor no apropar-se a tu sense casc... Per què? Perquè l'edifici es desfà, cau? O perquè si venim amb casc l'agafaràs tu, per quedar-te'l, i així protegir-te de la destrucció?

Sí, aquest poema ja te l'havia comentat. Molt per damunt. I no és que ara m'hi hagi llençat en profunditat, però és que la primera vegada que el vaig llegir vaig rebre una doble sensació. Per una banda, la broma (que no falti! -em va dir fa poc una relataire--) i el joc de paraules entre una construcció (en el sentit habitual de la paraula), i el fet que la persona es trobi en construcció (creixent? reconstruint-se després d'un cop?).

Però per altra banda, i agafant-me a aquesta darrera pregunta retòrica que he fet, em va quedar la sensació de melangia, d'incertesa davant la vida. D'un cert dolor interior.

Feia dies que volia tornar-hi per donar una altra vegada un cop d'ull. No sé si el que dic té algun sentit, però és el que percebo en llegir els teus versos.

Una abraçada,

LLIBRE

PS.- El comentari és una excusa per saber com et trobes. Com va el refredat-grip?

Després d'un passat caduc, que estimes i oblides, ara és l'hora de mirar endavant. Els grans canvis sempre són difícils i fan mandra, sembla que no valgui la pena l'esforç. Però s'ho val, i tant.
Ara bé, jo, per si de cas, sempre duc el casc posat.

foster

Aquest sí: perfecte. El missatge clar, les paraules les precises, el gust que deixes un cop llegir-te: àcid.

Molt fresc, molt bo Leela.

m

Fulminant com un llamp l'efecte d'aquests breus i poc guarnits versos.
Ens fas pensar en aquest instant que es prolonga durant tota la vida, unit a un altre i un altre... Sempre estem aprenent i construint tot allò que som, com una obra que mai s'acaba.

M'has deixat pensativa, has tocat diana.
Com pots dir coses tan profundes amb tan poques paraules?

Petonets! Em tens intrigada i enganxada...

Un poema que sembla inofensiu però que te molt de sentiment i de reacciò. Tots estem en construcció, sempre en constant canvi, però tu ho defeneixes prou be: Estimo i oblido un passat caduc.
Magnifíc.

Ah, vist els teus comentaris espero poder ingresar al futur Club de Fans de Leela.

Una abraçada i ens "veiem" pel fòrum

Ostres m'encanta la manera que tens d'expressar-te, aquest humor és Genial!!! ostres!!!! perfecte. M'has sorprès mogollon, tan de bó sàpigues escriure com vos...

Res un petonàs i endavant!!!

Pau

un d'aquells poemes que a mi tant m'agraden, de la meva òrbita, xop de paranoia surrealista i tenyida de poesia amb un toc final... impressionant!!! ah, i amb la característica que a mi més em seduiex: cert HUMOR irònic, suau i terriblement comestible i digerible!
L'has clavat!!! i jo, petit FAN teu des d'ara mateix, només puc... llegir i rellegir el poema fins que sembli que és com meu.
un petó en construcció, però no et cal casc, és inofensiu i ple d'amistat i admiració vers tu!
Que no perdis aquesta originalitat que et fa adorable als meus ulls i aquesta força impactant amb la que vesteixes els teus poemes.
PD. gràcies pels teus innumerables comentaris i per llegir-me... em FONEN...
et seguiré llegint i gaudint de tu fins treure'n tot el suc que corre per les teves venes!!!!!

de manera molt curosa cadascun dels versos que has escrit; lo real vers la duresa.

Breu, però suficient.

(no m'allargaré més del que ja has escrit tu).
Una abraçada

Henry

molta raó tens..
estem en construcció, tta la nostra vida, fins que morim..
Felicitats Leela!
Muack

fan teu!!! brutal. Sempre estem en construcció.

Un bon joc de paraules... Sí: mentre vivim, estem eternament en construcció.

LLIBRE