Embussos primaverals

ets la meva "SOCORRISTA" particular...(Quin luxe per a mi!)

és molt imaginatiuel teu relat! tens força capacitat d'ironia i això és esplèndit!

L'humor és un ingredient bàsic per a coure aquest guisat excepcional que és el "dia a dia" i tu en tens un bon, confortable, deliciós, coneixemnet.

Des d'aquí, a la lluna, el paisatge que es pot observar, és meravellós, sobretot quan de tant en tant es reben visites com la teva, tan esforçades, tan generoses, tan especials...

una abraçada d'aquesta "llunàtica" (Mai tan ben dit!)

Més plàstic això de l'ATXUM vertical! Ara provaré de fer els esternuts dient que no, a veure què passa,... s'han acabat les reverències!
I quin ensurt m'has donat amb això de les llàgrimes i les picors, després resulta que és la primavera,... què bo! Tampoc m'estranya que no t'acabis de creure que farà un bon dia, en la teva situació.
Això si,... a qui se li acut fer una poesia del dia després? I sobre la rinitis primaveral! Sisplau, centra't, concentra't. El poema va passar la nit anterior,... o és que me l'he saltat?
Un petó

Hehhehehe...

Vaja! Vés per on! N'he enganxat un altre de... com era? Com t'ho he dit, abans? Ah, sí: frsc, àgil i divertit.

Un inici de poema que sembla dur-nos cap a un tipus de relat: matí laborable dur després d'una nit de marxa. Però de cop la recitació fa un gir, i els detalls que s'explicitaven passen a formar part de la pròpia persona, no pas de l'entorn. I ens trobem davant un bon refredat.

(M'ha agradat l'ATXUM!)

Un petó, Leela.

LLIBRE

PS.- Pensaré més CAS-Llibre perquè et distreguis una estoneta... hehe... Ets la meva fan número 1 de CAS-Llibre (entre nosaltres: crec que l'única, però ja m'està bé!)

quina passada!!!
barreges poesia, humor, naturalitat, humanitat, fets ordinaris amb un ritme fresc i seductor...
i poses aquest estornut en vertical donant un aire modern de cal·ligrama que fa el poema encara més surrealista i juvenil...
fantàstic!
i el final " diuen que farà bo"... bestialment simple i li dóna un efecte òptic impressionant!
ets una artista!!!
ptons i una abraçada!

"como la vida misma". Això que tu expliques d´una manera armoniosa, de cap i peus, fent que el lector tambè es senti resacòs, ès el que no fa gaire en va passar, i, jo tinc posat la Comradio en el cotxe, vaig escoltar el mateix. Darrer butlletí: Circulació tallada.

Molt bò aquest poema.

Asurath.