Em venc

La barana del balcó ja està cansada,
el meu pes l'angoixa més que mai,
els geranis s'aneguen de plors amb color de pintallavis
i miro com desfilen parelles,
passeig amunt i avall...
- sempre em troben espiant -.

Una cigarreta rere l'altra,
una revista oberta amb consells de salut,
una copa de vi amb mosquit com a hoste
sento cridar el meu nom amb ingratitud.

Assegurança feta a mida
- la vergonya em cobreix tot -
un timbre vermell a la porta,
unes llums intermitents, de neó.
Cambra neta i recollida,
cobrellit d'estampat cridaner,
calaixet de la tauleta amb sorpreses
- sempre ho són pel proper client -.

Dos quarts de dotze, em canvio la roba,
tres quarts, em pinto les ungles dels peus,
cinc minuts queden per perfumar-me:
toc, toc... endavant!,
- què vols que fem? -.