Els toros, cultura

CALMA


En calma, val més que us ho prengueu en calma. Que voleu que us expliqui que no sapigueu ja. Aquesta frase que acabo de dir podria ser una de les variants sinó del tot equivalents, en català, de la que sol iniciar un/el discurs socràtic, la de "Tan sols sé que no se res". La frase en sí és un sofisma. En Platon, el millor alumne d'en Sòcrates se'n va adonar. Només cal pensar una mica i veureu que l'afirmació tanca en sí mateix una contradicció, per tant és falsa: Si saps que no saps res, ja saps alguna cosa, per tant no ho pots afirmar sense mentir.

Als sofistes se'ls ha d'agafar, de caçar, amb les seves pròpies armes. Però el fer caure un sofista és com tallar una senzilla herba en una immensa selva, més gran encara que la del Mato Grosso. Via'm el darrer sufisme aparegut avui mateix, 26 de setembre del 2011. Un més dels que, de banda i banda, ens esperen d'aquí al 20-N.

L'enunciat sofista: "Mariano Rajoy, anunció este lunes que ha encargado un "informe" jurídico para averiguar si una declaración de los toros como Bien de Interés Cultural en toda España serviría de forma automática para derogar la prohibición de celebrar corridas en Cataluña."

He de començar dient que sempre he considerat a en Rajoy un home intel·ligent, un dels més intel·ligents de la dreta espanyola, afortunadament jo encara no he caigut en el parany de confondre intel·ligència amb simpatia. També val a dir que començo analitzant la qüestió com un sufisme pur. I el dilema que em plantejo és si en Rajoy és tant intel·ligent com per a resoldre el que ja és en sí mateix un falç sufisme -que si voleu analitzarem un altre dia- o el de si encara ho és més, tant, que sap crear un falç sufisme suficient per a que no l'atrapi el toro, que se'n sap sortir, que sap defugir plantejaments que l'allunyarien del seu electorat, del seu objectiu primordial.

Rajoy ens dona a entendre que:

1.- Els toros son, diu ell, un be cultural major.
2.- Si un estudi jurídic així ho dictamina, ell es compromet a fer una llei que imposi a tot l'estat espanyol la lliure circulació de bens culturals espanyols.

Tots hi veiem que l'home el que fa és guanyar temps, arribar a les eleccions sense que s'hagi de pronunciar de forma taxativa. El que està en joc és molt delicat. Però jo jutjo a en Rajoy tant intel·ligent que quan se li presenti el toro al davant, ell el sabrà esquivar.

Tots sabem que lo de la tauromàquia és un be cultural. I qui no ho sàpiga que s'ho faci mirar, estaríem davant d'un altre sofista que s'ens escaparia per la tangent afirmant: "Doncs per a mi no ho és". En lloc de dir, doncs per a mi no ho hauria de ser. De sofistes n'està el món ple, per be que no superen encara als ignorants, gràcies a Deu.

En Rajoy no el farà aquest Decret. Ni Decret ni Real decret. Ho deixarà pendent, en tensió. Si el fes es veuria obligat a fer-lo complir. I Rajoy sap que això és quasi be del tot impossible; i en Rajoy ja ens ha dit que ell en les utopies no hi creu massa.

Per altra banda, des de la seva ideologia no es pot permetre que la sobirania nacional radiqui en el poble. I si ho fos, hauria de ser en el poble espanyol, no en una simple ILP. I el poble espanyol sabem que delega constitucionalment la seva veu a "Las Cortes", no a cap Parlament autonòmic. Per tant és una simple qüestió de sobirania. I les qüestions de sobirania ja sabem els catalans com se solen resoldre: Pagant. Com allò de pagant Sant Pere canta. El debat de veritat, el que ocuparà anys i panys d'ara endavant serà el del finançament. I aquest caprici del poble, del poble català, també l'haurem de pagar.

A mi tant me fot lo del bien cultural, així de clar. No aniré a cap manifestació per a prohibir ni per a reinstaurar l'espectacle dels toros. El que em fot és que ens ho tornin a fer pagar. Això no és un sufisme, és una simple profecia. I a mi no em cauen les anells en que em titllin de profeta, més aviat m'afalaga, com voleu que us ho digui si no hi puc fer més. La modèstia, la falsa modèstia, la deixo pels sofistes, pels adoradors de lògiques fal·lacioses.

Dels profetes no ens en hauríem de sostreure, no és gens en debades que es diu que la nostra cultura es basa en fonaments jueu-cristians. I qui no ho sàpiga que s'ho torni a fer mirar, tornaríem a estar al davant d'un altre sofista, o del mateix, que s'ens voldria tornar a escapar per la mateixa tangent afirmant: "Doncs per a mi no ho és ni s'hi basa". En lloc de dir, doncs per a mi no ho hauria de ser ni s'hi hauria de basar. Però resulta que ho és, calma, com deia aquell, tinguem calma, que el toro se'ns presenta de cara.

***

-------------

Onofre d'Entença