Els savis ignorants que respectem

“Home, hem estirat més el braç que la màniga! Jo el primer!” – va dir el polític populista amb poc pèl en un intent de mimetitzar-se amb el poble. “Vivíem per sobre de els nostres possibilitats.” La mestressa estalviadora es quedava parada escoltant-lo: “Nosaltres?”

“És l'únic sistema que s'ha demostrat que funciona” - bramava el sotsdirector d'un conegut diari respectuós per altra banda amb la feina de Pinochet - “i cal fotre'ls-hi fort als antisistema: aquests pollosos gosflautistes tal com fa en Puig.”

“L'anterior govern va gastar i gastar i ara ens trobem la bossa buïda” - afegí la noia política de gran dentadura, assessorada per un economista que no va preveure la crisi (ni ganes!)

“Desenganyat, els funcionaris es mengen tot el que produïm”- afirmà un gran pagès subvencionat a l'empresari agraciat amb un contracte amb l'administració per la seva fidelitat “al país”!

“Els nostres estalvis que no els toquin, hauran d'injectar diners per recapitalitzar els bancs, per fer front a la crisi de liquiditat degut a la manca de confiança general.” Feia l'hereva d'un negoci arruïnat amb l'entrada a la UE.

“I els de fora que marxin, desprès de ser desnonats.” cridava el bigatà de Fuerza Nueva.