Cercador

Llista categories

Els salvadors de l'univers

Un relat de: Bonhomia

La Lluna estava plorant. El Sol se la mirava:
-Què és això que tant s'interposa entre nosaltres dos?
-És la Terra.
-I com és que jo no la veig? Només veig com desapareixes.
-No la veus perque ets molt lluny.
-Però si et veig a tu i ets més petita! Doncs és capaç de tapar-te completament!
-A mi em veus perque som una llegenda.
-Una llegenda?
-Si, de les persones de la Terra.
-Persones? Què són?
-Són uns éssers molt dolents, que destrueixen el que descobreixen. Per això ploro, perque no tardaran a destruïr-me a mi, que tant temps porto miran-te, i ja no et podré veure més.
El Sol també es posà a plorar:
-Et destruïran? I que faré, jo, sense tu?
-No ho sé, no ho sé...-Somicava la Lluna.-Però nosaltres dos som una fantasia per a ells, una cosa que ha de deixar d'existir per força. Perque som naturalesa. De la naturalesa en fan històries i després la maten. Nosaltres som naturalesa.
-Doncs jo no vull viure sense tu, no puc viure sense tu... m'apagaré... no podré més.
-Llavors ells moriran, no et fan pena?
-No. No s'ho mereixen.
-Bé. Si de totes maneres t'has d'apagar i així morir-te, doncs mira, no seguiran fent mal i destruïnt. No podran conèixer l'univers i d'aquesta manera no el podran destruïr.

-Lluna... què et passa... què t'està passant? No!!!
I llavors el Sol s'apagà.

Comentaris

Afegir comentari

Oral i cru...[Ofensiu]
Red Pèrill | 30-06-2009
... és quan més m'agrada llegir-te, quan et poses gamberro sobretot. És quan el teu talent despunta més clarament. DROGUES, SEXE, I ROCK PSICODÈLIC
fins i tot[Ofensiu]
Galzeran (homefosc) | 28-03-2009
no sent els protagonistes de la história, som el centre del relat. Tot i no sortir per enlloc, som la causa del desfici dels protagonistes, si fossim sol o lluna, també voldriem fer desapareixer aquella raça, aquell insecte que ens fa nosa.
És trist, però parlem de nosaltres mateixos!

M'ha agradat molt la teva visió de les coses, i com les descrius en aquest relat.
Una encaixada.

Ferran
Estimat Sergi[Ofensiu]
deòmises | 28-03-2009
Gràcies, primerament, pel teu comentari a Arquitectura Verbal. A veure si m'animo a penjar de nou a RC...

I també gràcies pels reus relats i poemes i la teva recuperació, i poder saber de tu (tinc el teu mòbil, que creia perdut en un naufragi de l'anterior aparell!)...

Una forta abraçada i ens veiem per on sigui, d.
Ciència ficció[Ofensiu]
Nonna_Carme | 28-03-2009 | Valoració: 10
o visió clara d'un futur incert?
Bellíssim i tendre relat, Sergi.
...[Ofensiu]
gypsy | 27-03-2009
potser no som tan lluny del teu relat, en aparença fictici. Tot té un principi i un final.
Suposo que ens extingirem, amb totes les maldats i les coses bones. Som efímers, com una flor de primavera.

Un petonàs Sergi!, que bé, veure't (virtualment) de nou!

;)
......[Ofensiu]
ESTEL | 20-03-2009 | Valoració: 10
som ignorants, perquè amb tant què tenim i ho anem destruint. Al final què ens quedarà?, pot ser no hi serem per veure-ho
Dolça cítica a la humanitat![Ofensiu]
annah | 08-03-2009 | Valoració: 10
Un relat ple de tendresa però molt crític.

Fabulós!

Com podem dir que estimem tant el món, la natura i l'únivers, si no fem més que destruir-ho?

Un final romàntic i trist. Serà així la fi del món?

Un petó!

Anna
Sensibilitat i fantasía.[Ofensiu]
- | 08-03-2009 | Valoració: 10
He tingut l'honor de fer la primera lectura dels dos relats. Arribo aquí encara angoixada de "Terratrèmol", i em trobo amb aquesta lectura fantàstica que em toca el cor. És possible que el sentiment amb que el llegeixo, d'alguna manera condicioni el comentari. Però t'asseguro que és sincer. Em sembla un diàleg molt tendre i molt emotiu. Innocent de tan romàntic, com ha de ser. M'ha agradat molt. I intentant fer una petita crítica del relat, et diré que jo tan sols canviaria les dues últimes línies, mantenint el final dramàtic, si vols, potser recuperant la veu passiva... Però només és una opinió personal, perquè realment el trobo molt bonic. Extremadament sensible.

Un petó

Valoració mitja: 10

l´Autor

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515923 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits

Biografia:

L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >