Cercador
Els meus peus
Un relat de: Ginebreda- Compartir:
no van tan lluny
com el meu cap voldria
i es rebel·len inquiets sota la taula
fent bellugar els dits
dins la sabata estreta
en formatgera i aromàtica protesta
per cridar l’atenció.
Els meus peus
són de color de lluna
i freds com ella
i enyoren passats torrats de sol,
despreocupades caminades per la platja,
calçats amb sandàlies de gitana,
quan es movien
amb inconscient agilitat.
Els meus peus
s’endureixen a trossos com peulles,
es deformen amb els anys,
i es tornen potes
potser per retrobar la qualitat felina
que es va quedar
qui sap a quin calaix
de l’armari del que es deixa enrere.
Els meus peus,
les nits fredes d’hivern
envoltes amb els teus, suaus i càlids ,
i no cal dir res.
Pel moll de l’os em puja la tendresa.
i així ens adormim,
entortolligats en el temor
de deixar de ser nosaltres.
Comentaris
-
com peülles [Ofensiu]Atlantis | 06-11-2023
La descripció acurada dels teus peus, com si fossin una part externa de tu, però que al mateix temps tenen sensacions que sents... m’ha agradat molt. Voldria destacar algun imatge que m’hagi agradat més, però no puc perquè des de que diu que volen anar mes lluny que el teu cap...fins que es tornen peülles...no sé quina imatge triar.
És un llenguatge col·loquial i amb imatges senzilles i quotidianes.
M’agrada la manera que tens d’escriure. He dubtat entre comentar-te el poema dels peus o el de les mans. Però he triat els peus, encara que el de les mans també m’agrada...potser perquè s’ha escrit mes sobre les mans.
Et segueixo llegint, encara que no els comenti tots.
-
com peülles [Ofensiu]Atlantis | 06-11-2023
La descripció acurada dels teus peus, com si fossin una part externa de tu, però que al mateix temps tenen sensacions que sents... m’ha agradat molt. Voldria destacar algun imatge que m’hagi agradat més, però no puc perquè des de que diu que volen anar mes lluny que el teu cap...fins que es tornen peülles...no sé quina imatge triar.
És un llenguatge col·loquial i amb imatges senzilles i quotidianes.
M’agrada la manera que tens d’escriure. He dubtat entre comentar-te el poema dels peus o el de les mans. Però he triat els peus, encara que el de les mans també m’agrada...potser perquè s’ha escrit mes sobre les mans.
Et segueixo llegint, encara que no els comenti tots.
-
Entranyable[Ofensiu]llpages | 05-11-2023 | Valoració: 10
Un poema senzill però excel·lentment escrit sobre un tema banal. He sentit escalfor als peus, segur que provocada per la lectura, unes paraules tan encertades que arriben a l'ànima i... als peus! Enhorabona!
-
Escalfor[Ofensiu]Prou bé | 04-11-2023
Que arriba des de l'amor, la complicitat, la companyia i la temença de la pèrdua...
M'ha arribat molt endins.
Amb total cordialitat -
bonic[Ofensiu]Nua Dedins | 03-11-2023 | Valoració: 10
Bonic i en harmonia amb les mans... la poesia és un art i és dansa. Així que a seguir fent ballar aquests mots per a nosaltres. Bon cap de setmana 'Ginebreda'!
-
Preciós[Ofensiu]Rosa Gubau | 03-11-2023 | Valoració: 10
Quin poema més entranyable, musical i amb un missatge molt tendre.
Fantàstic Ginebreda.
Rosa.
Valoració mitja: 10
l´Autor
37 Relats
172 Comentaris
7990 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.Però també va ser una dona real:
Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.
El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.
Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL