Cercador


Llista categories

Els homes no ens fem palles

Un relat de: joandemataro
Homenatge al relat més comentat i el segon més llegit en tota la històrtia de RC, fins el moment.
Si algú no l'ha llegit, que m'estranya, us convido a fer-ho : Les dones també ens fem palles

Els homes no ens fem palles… Bé, de tant en tant, depèn de l'època…

Al sofà

al lavabo

al llit

a la dutxa

conduint

a la feina

a l’ascensor

al matí, al migdia, a la tarda, a la nit, al llevar-nos…


Els homes no ens fem tantes palles… Bé, si ens provoquen, a vegades…


Davant l’ordinador,
un DVD porno,
l’interviú,
un llibre o un còmic eròtic,
la tele,
un calendari suggeridor…


Bé, sí d’acord , els homes ens fem palles i ens agrada saber i imaginar que les dones també se les fan.Ara bé, tot això és per omplir el temps entre polvo i polvo, per això quan passem èpoques que ens costa lligar, a vegades correm el perill de morir a palles.
Dones del món, tingueu pietat de nosaltres !


pd.- espero que ningú es molesti, és tan sols un relat en to d'humor, que també convé . D' això...no és autobiogràfica.


Comentaris

Afegir comentari
  • Visca el paller[Ofensiu]
    nadàlia | 24-02-2012 | Valoració: 10

    Em faig tantes palles que tinc un paller(jejejejej)Visca el sexe i l'alegria de viure. A voltes la vida et deixa sense palles , aixó és una altra qüestió, però.M'agradaria saber per què a les palles se'ls diu palles, mira no ho sé. Vigil.la, conduint, no és perillós? Endavant i força a tot arreu. Una abraçada.

  • I ara home![Ofensiu]
    darkman | 21-02-2012

    com hauríem de pensar que això és autobiogràfic!

    Bona ocurrència la teva Joan, però ja t'ho diu el meu sòsies més a baix, debades aconseguiràs recuperar velles glòries de RC.
    Però la intenció és bona, i el resultat... el temps dirà, igual logres arribar més enllà que la mateixa Tiamat.

    Bona sort Joan!
    I gràcies pels teus afalacs.

    Ferran

  • Sense palles.... [Ofensiu]
    Patrícia | 19-02-2012 | Valoració: 8

    Hi hauria molta més violència al món. Visca el sexe amb o sense companyia! Amb les palles aprenem a estimar-nos.

    Salute!

  • M'agrada molt[Ofensiu]
    Josep Ventura | 18-02-2012 | Valoració: 10


    de que quedi gent amb bon humor, gracies Joan
    una abraçada
    Josep

  • És un repte?[Ofensiu]
    Carles Ferran | 18-02-2012

    Potser trobes RC avorrit, darrerament, i vols revifar la polèmica de fa tants anys?. O igual és que demanes a la Tiamat que torni a sorprendre’ns amb la seva imaginació i la seva meravellosa manera d’escriure.
    Em temo, però, que tot serà debades.

  • Molt bona Joan![Ofensiu]
    free sound | 18-02-2012 | Valoració: 10

    Imaginació i alegria cada dia...que no falti!
    I entre palla i palla algun turbat...
    Que visca la vida i visca l’amor!
    Alegria!!

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

364 Relats

1645 Comentaris

126292 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits
Biografia:
PER MOTIUS REIVINDICATIUS CANVIO LA MEVA IMATGE FINS QUE SE'NS ESCOLTI...

ABRAÇADES





Com bé diu l' Onofre de RC : " una imatge pot valer més de mil paraules, però mai valdrà cent mots" !!! Així que us deixo aquí com descriu ell mateix aquesta imatge de dalt , que és la del meu perfil aquí i al meu FACEBOOK :

L'ull del fons que tot ho mira
de l'horitzó no es capgira
mantenint en sa pupila
a tot ocell volador.

Verd i blau, la mar en calma
el vent fa de frisador,
fons de l'espill de l'ànima
i sentiments de calor




EM SEGUIREU TROBANT AL...

MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet
2012 © joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan


Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >