Cercador
El vent dels records
Un relat de: gypsyRespiro el plany que porta l'aire
captiu del vent dels records
els violins ploren esgarips llunyans
la foscor cobreix la nit d'absència
però sento el mòrbid cant adolorit
en les hores mortes que riuen
la nostra efímera existència.
No em deixis orfe de coratge
no vull ser miserable solitud
marcida en el darrer suplici.
gypsy
Comentaris
-
estremiment i apaivagament[Ofensiu]franz appa | 27-04-2010
Arriben els records, el seu contacte dolorós on resona aquest "mòrbid cant adolorit" , un eco de la memòria que rescata un plany punyent, que s'aquietaen un to llangorós, per acabar amb un lament encara esperançat, una recolta interna que promet vida perquè li suplica i li crida a l'aor, l'amistat, la solidaritat: qualsevol cosa que sigui aquesta que enganxa un ésser humà a un altre i el fa lliure, quant pot compartir, viu, quant pot tenir un projecte de futur.
Un poema estremidor i apaivagador alhora, amb la teva acostumada veu intimista i la teva enganyosament fàcil perfecció formal.
Una abraçada,
franz -
PRIMER CONTACTE[Ofensiu]joandemataro | 27-04-2010 | Valoració: 9
que xulo...envejo les persones que com tu podeu dir tantes coses en poques paraules i tan ben escollides i lligades
salutacions d'un nouvingut a RC
joan
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
451300 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu