Cercador
EL VELL, EL BANC I EL SOL
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Es pot pensar que espera la mort.
Que el seu cervell està cansat
de tants pensaments passats,
de tanta història viscuda.
Assegut en el racó del banc rep el sol,
que és poc el que ara el conforta.
La rialla dels nens, sobre tot els nets.
Com es diuen? Ai la memòria.
Es pot pensar que no queda gaire a fer.
Que el que vingui ara s’arremangui,
que el vell ni per aixecar-se forces té,
de tant que els anys l’han menyscabat.
Podem pensar tantes coses tristes
que ens cau una llàgrima de cocodril.
I al final tots, si tenim sort, arribarem
a, com ell, en un banc seure prenent el sol.
Però...
I si de cop i volta alça el cap?
Mira! Ja ve la Carmeta camí avall
Pensava que ja no venia per anar al ball.
Que el seu cervell està cansat
de tants pensaments passats,
de tanta història viscuda.
Assegut en el racó del banc rep el sol,
que és poc el que ara el conforta.
La rialla dels nens, sobre tot els nets.
Com es diuen? Ai la memòria.
Es pot pensar que no queda gaire a fer.
Que el que vingui ara s’arremangui,
que el vell ni per aixecar-se forces té,
de tant que els anys l’han menyscabat.
Podem pensar tantes coses tristes
que ens cau una llàgrima de cocodril.
I al final tots, si tenim sort, arribarem
a, com ell, en un banc seure prenent el sol.
Però...
I si de cop i volta alça el cap?
Mira! Ja ve la Carmeta camí avall
Pensava que ja no venia per anar al ball.
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102927 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com