Cercador
El sol resplendeix
Un relat de: Jan des Val- Compartir:
El sol brilla sempre
malgrat que a cops no el veiem.
I ens deixem enfosquir per núvols
que amenacen de properes tempestes.
I ens enfredorim
per l'absència de la seva escalfor,
amb enyor de la seva lluor.
I ens deixem atemorir
per les ombres i la foscor,
per l'absència de llum.
A desgrat
que a tothora
el sol resplendeix.
malgrat que a cops no el veiem.
I ens deixem enfosquir per núvols
que amenacen de properes tempestes.
I ens enfredorim
per l'absència de la seva escalfor,
amb enyor de la seva lluor.
I ens deixem atemorir
per les ombres i la foscor,
per l'absència de llum.
A desgrat
que a tothora
el sol resplendeix.
Comentaris
-
Sol solet[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 30-08-2016 | Valoració: 10
I precisament avui, amb la pluja de la matinada, obro l'ordinador i em trobo una poesia reivindicant el sol. Casualitat? Sigui com sigui, el sol és el nostre amic de l'ànima, la vibració de la pell, l'escalfor de les primeres impressions. Ara que l'estiu comença a devallar, reivindiquem el sol, si senyor! Una abraçada.
Aleix
l´Autor
Últims relats de l'autor
- El sol resplendeix
- Somio
- La Berta somiadora
- Diàleg dramatitzat al voltant d’unes eleccions: 25N2012
- Sí a les retallades!
- El meu primer amor d'estiu
- Quan el mòbil resta immòbil
- Cauen, calmes
- A l'abril, una flor
- El teu esguard
- Poder tornar enrere
- Tan sols els ulls
- Ahir
- Chopin, cansat, acariciava el piano
- Ets racista?