El meu primer amor d'estiu

Un relat de: Jan des Val
Jo era amb el Màrius, el meu millor amic d’infantesa. De seguida en vam fixar en aquelles dues noies, que després vam saber que eren madrilenyes. Això, en aquells joves anys 70, no era res que sumés, però tampoc un impediment a intentar un apropament. Les dotava, als meus ulls, d’un cert exotisme. Una era alta i rossa, la María. La segona era més baixeta, la Luísa. A mi em va tocar la Luísa. Tot i que en principi no era tan espectacular, de seguida la vaig descobrir més bella, més tendra, més simpàtica. Me’n vaig ben enamorar. El Màrius, més expert ja als seus quinze anys, va arribar més lluny amb la María. Jo, tímid i ingenu, no vaig ni apropar-me a fer un petó als llavis de la Luísa. La vaig olorar, això sí. Li vaig estudiar, dissimulant amb poca destresa, la forma de les sines, el seu volum, llur oscil•lació, només allò que podia endevinar-se sota la lleugera samarreta que recordo blanca. Em vaig perdre en la profunditat de la mirada que traspuaven els seus ulls foscos, acollidors...

Vaig recordar la Luísa alguns mesos després d’aquell final de juliol i principis d’agost. Fins ens vàrem enviar una carta i, vora aquell primer Nadal, una felicitació. Altres amors, alguns només també d’estiu, van anar conquerint el meu cor després. Però, quan vaig a Sant Feliu encara vull endevinar la Luísa entre la gent, sobretot aquella sensació de felicitat, aquell somriure interior, tot tan nou, jove i innocent!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer