Cauen, calmes

Cauen, calmes,
ja tot amarat,
les llàgrimes,
llisquen
pels carrers
sota el cel argent
ahir radiant
i esplèndid,
blau intens.
Terra
ara olor de pluja,
so monòton,
ritme constant,
que esdevé pau.
El plor
inunda
i ofega
la sequedat
de l'ànima
de la ciutat,
també
del meu cor
sec,
enyorat.