Somio

Un relat de: Jan des Val
Somio.
Ets al meu costat.
M’asseguro del teu ésser.
T’admiro i per fi et puc adorar.
Una mà de l’una cerca una mà de l’altre.
Gosem regalar-nos un petó a la galta.
Assedegats, enyorats, frisosos,
s’uneixen per un instant els llavis,
s’atura el temps, tot és delectança.
Els ulls s’encisen al trobar-se i al mirar-se,
quan es reconeixen i es regalen.
Es percep l’amor, sempre censurat, en el mínim gest.
Es tasta la passió, sovint dolorosa, avui plaent.
Les boques es fonen amb pler.
El desig esdevé deler.
Olor, carícia, bes, esguard,
sabor, somriure, unió, abraçada...
tot és plaer, tot. Tot.
Per mi no hi ha res més que tu i el teu goig.
Per fi nosaltres és el fi, atendre’ns, donar-nos,
lliurar-nos com el millor present per a l’altre,
el més delejat, enyorat, necessitat...
Em desperto.

Comentaris