Diàleg dramatitzat al voltant d’unes eleccions: 25N2012

Un relat de: Jan des Val
Primera escena: 24 de novembre de 2012

JO - La meva porra del 25 de novembre és aquesta: CIU 62, PSC 19, PP 19, ERC 15, ICV 13, C’s 5, SI 1, CUP 1, PxC 0, UPD 0 i Altres 0.
RAFEL - S'aproxima força al que havia pensat, varia una mica, però...
JO – Què diries? Quina porra fas tu?
RAFEL - PSC puja, fixe, però jo donaria 6 a C's, i dubto del diputat de SI.
JOSEP: No tinc clara la segona posició i si CIU s'acostarà més a la majoria absoluta!!! M'agradaria ERC com a segona força i CIU amb 67/68... Seria interessant saber com Artur Mas gestiona una majoria absoluta!!!
JO - Jaume, la porra que he fet no té res a veure amb allò que jo desitjaria. És simplement una porra, una predicció d'un mal endeví. A veure si algú més s'anima, i axí, com a joc, podem veure qui s'hi acosta més, hehehehe!
JOAN – Doncs mira, jo diria que els resultats seran així: CIU 65, ERC 20, PSC 14, PPC 15, ICV 12, Ciutadans 7, Cup 2 i PxC 1.
JOSEP – Òndia, vols dir que entrarà PxC? Tant de bo que no!
JOAN – Hi ha molt fatxa i racista per aquests mons de déu!
JOSEP – Esperem que no tants!
JO – Són uns impresentables... i violents!
JOAN – No, si jo no vull pas que hi entrin!
RAFEL – Bé, de fatxes n’hi ha de moltes menes... i a tots els partits!
JO – Sí, això és veritat! Però almenys els ideals i programes dels altres partits no ho són!
RAFEL – Depèn de com t’ho miris! El nazisme va començar així! Amb propaganda, amb exclusió! Tos els nacionalismes són dolents! I totalitaris!
JOAN - Va, no fotis tu ara!
JO - Ai aquests de Ciutadans! Això sí que és propaganda i demagògia!
RAFEL - Llegiu una mica, penseu! Això és allò que us cal!
JOSEP - Va, va, deixem-ho córrer, que prendrem mal!




Segona escena: 25 de novembre de 2012

JO - Avui pot ser un gran dia, de molts que han d'arribar, de molts que hem de fer! Visca la llibertat!
JOAN - Tots a votar! Feliç 25-N!
RAFEL - Como decía una banda de los 80, Golpes Bajos, ¡Malos tiempos para la libertad!
JO – Òndia, Rafel, i ara a què ve que ens parlis en castellà?
RAFEL – ¿Qué pasa? ¿No hablas de libertad? ¡Pues yo me expreso en el idioma que me da la gana!
JOSEP – Va, tinguem la festa en pau! No diuen que les eleccions són la festa de la democràcia? Doncs això!
MARGA – ¡Viva España! ¡Se siente! ¡Cada uno a lo suyo! ¡Ja, ja, ja!
JO – A més, Rafel, a mi em sembla que la cançó es deia Malos tiempos para la lírica. A i m’agradava força!
RAFEL – No, no, es deia para la libertad, i es referia a gent que vol imposar als altres la seva manera de veure el món, gent que vol fronteres i el separatisme i tot això.
JO – Potser em falla la memòria, però...
JOSEP – Tant deu ser, no? A qui li importa?
RAFEL – A mi, si una cosa és, és!
JO – Ja ho miraré a la viquipèdia!
RAFEL – La viquipèdia és plena de mentides i incorreccions!
JO – Sí, segur que canviaré la informació de Golpes Bajos i hi posaré para la lírica si estic equivocat, he, he, he!
MERCÈ – Visca Catalunya!
JOAN – Votarem què volem ser! Avui surt el vaixell cap a Ítaca!
JO – Esperem que el camí NO sigui llarg!
MONTSE – Que poètics, nois! Hola, bon dia, macos!
TOTS – Bon dia, Montse!
MONTSE – Ja heu anat a votar?
TOTS – No, no encara!
JOAN – És una de les poques vegades en què tothom amb qui parlo em diu que anirà a votar!
JOSEP – Sí, aquestes eleccions sí que interessen a tothom!
JO – I encara hi ha qui diu que la política no interessa a la gent! Allò que no interessa és la politiqueria, la política en minúscules. Però la política de veritat i tant que interessa tothom, o gairebé!
JOAN – Jo hi aniré amb l’Anna. I les nenes no s’ho volen perdre! La Gaia està molt interessada en el tema. La petita encara no ho entén gaire, però també vol venir amb la seva germana.
JOSEP – Encara són molt xiques! La Sol només té sis anys!
JOAN – No, que ja en va fer set aquesta setmana!
RAFEL – Set! Carai, com passen els anys!
MONTSE – Són molt maques totes dues!
JOAN – Què m’has de dir a mi, que sóc el seu pare! Ha, ha, ha!
JO – I a mi, que en sóc el tiet!
TOTS – Ha, ha, ha, ha!
JOAN – Sabeu que hi ha una app amb les dades oficials del Parlament per al 25N? És per a Android i Iphone! És una aplicació genial!
JO – No, no la tinc, no! Me la descarregaré del Google Play!
JOAN – Ja veuràs que és bona!
JOAN – Ja està, ja l’he descarregat del Play Store. Pinta molt bé, sí!
JOAN – A la una del migdia, primers resultats de la participació a Catalunya, a les quatre demarcacions i a cada municipi!
JO – Quina passada!
JOAN – I a les 6 de la tarda, la segona informació de la participació.
JO – Que bé!


A la una del migdia

JO – De moment, bona participació! Cinc punts més que al 2010! Això sempre és bo, no?
MONTSE – I tant! I això sense comptar que nosaltres encara no hem anat a votar, eh?
JO – Ara hi anirem, dona, he, he, he!
JOAN – Mai no havien estat tan plens els col•legis electorals! I amb la plaça Major plena d’estelades! Que maco!
MONTSE – Hem de mirar de no equivocar-nos de vot, eh?
JO – Ha, ha, ha! Ja ens hi fixarem molt, dona!
TOTS – Ha, ha, ha!
PILAR - Jo dimecres vaig anar a un míting de la Marta Rovira. Em va agradar molt. Ja sabeu per qui votaré!
JO - No sé qui és aquesta Marta. Per tant, no sé a qui votaràs!
PILAR - És la segona d'Esquerra!
JO - Oh, gràcies! Ja veus que sóc ignorant! L'ultima vegada, fa dos anys, sense haver-nos-ho dit, vam votar el mateix tu i jo. I avui...
PILAR - Jo vaig votar SI, crec que aconsellada per tu. A veure com van els resultats! Deien que Esquerra proclamaria la independència si guanyaven!
JO - No em sembla pas que fos com dius! Tampoc crec això d'ERC! Potser m'equivoco.
PILAR - Potser tens raó, no me'n recordo bé. La Marta Rovira va dir que l'Oriol ho tenia clar! Si guanyava, independència de seguida! Però ja sabem que això no podia ser!
JO - No ho sé, a mi em sembla que han deixat clar que farien un referèndum.


Al vespre

JO – Es veu que la participació ha estat molt alta!
MONTSE – Ja són les vuit! A veure què diuen a TV3!
MERCÈ – Ui, mira! Quins nervis!
JO – Hòstia, la CUP!
JOAN –Increïble!
JO – S’enfonsen els sociates sense ànima! I CIU paga les retallades.
JOSEP – PxC desapareguts! Bé!
JOAN – CIU paga les retallades! ERC puja força! I també ICV!
JOSEP – Sobretot ERC!
JO – Tant de bo que entri SI, pobres!
MONTSE – Quina pujada la d’ERC! I aquests de la CUP!
RAFEL – Només és un sondeig! No són els resultats reals. ¡Sólo és un sondeo!
MARGA – ¡Claro, esperemos al escrutino!
JO – CIU pagaria tants anys de putairamonetisme. Cal recordar que ni va donar suport explícit a la gan manifestació de l’onze de setembre!
MONTSE – I tant, tenim memòria!
JO – Dret a decidir, 110 diputats! No dret a decidir, 25!


Vora les deu del vespre:

JOAN – Amb el cinquanta per cent escrutat, no es veu res clar, no? Qui formarà govern? CIU i ERC? O governarà CIU en minoria? No pinta bé! Qui votarà a favor del nou president? ICV? No poden votar a favor d’en Mas. Junqueras, triomfador espcetacular. C’s dobla els resultats i la resta baixen o es mantenen. Ui, s’especula que Mas presentarà la dimissió, fins i tot!
MERCÈ – No m’ho esperava! Quin disgust! I mira que semblava que tanta gent volíem la independència, ara sí!
JO – A veure com va evolucionant la cosa!
JOAN – Que estranys, no, els resultats?
JO – Falta molt escrutini! Acabi com acabi, mai no hi ha hagut tants vots independentistes declarats com avui!
JOAN – Ja, ja, això és veritat!
JO – Un error d’aquest últim mes, potenciat per Madrid, ha estat identificar sobiranisme bàsicament i principal amb CIU, i específicament amb Artur Mas. És la tàctica que van fer amb l’Ibarretxe. Personalitzar, ridiculitzar i menystenir. I els va anar bé, pobre!
JOAN – Clar, és més fàcil anar contra una persona que contra un país!
MONTSE – I això que hi tenen pràctica!
JOAN – Més de tres-cents anys, ha, ha, ha!
MERCÈ – No fa riure, no! Sempre que apugem una mica el cap... hòstia!
JOAN – Crec que la vintena d’escons d’ERC no preocupen tant a Madrid com haurien preocupat 64 de CIU + 18 d’ERC + 3 de les CUP! Juraria que l’aventura indepe de CIU ha acabat avui! Per sempre!
MONTSE – Ostres, doncs si que haurà durat poc!
JO – Ja s’ho trobaran! Es van arribar a creure que l’onada, el tsunami, l’havia causat i provocat CIU? Però si només n’era una resclosa feble! Jo crec que la independència és imparable!
JOAN – Sense CIU o amb CIU? Han guanyat les eleccions! Què dirà Duran?
JO – Amb CIU, evidentment! I amb en Mas al capdavant! Convergència no és res si li treus el component nacionalista. I avui el nacionalisme català ja no és res sense el sobiranisme. Les ambigüitats han passat a la història!
JOAN – A veure què diuen els candidats!
MONTSE – Jo, la veritat, és que esperava més! És cert que ERC han pujat molt, però en conjunt no destaca pas tant que els catalans ens hàgim bolcat cap a la independència, oi? Cal veure què passarà! Jo m’he quedat moixa! Esperàvem més crit cap a l’independentisme i la lectura que se’n farà des de fora no serà pas aquest!
MERCÈ – La cosa no ha anat com esperava. Ho veig complicat tot plegat!
MONTSE – Ja et dic, jo esperava molt més!
MERCÈ – Jo n’estava segura! Després d’aquell clam l’onze de setembre!
JOAN – A veure, el resultat d’ERC ha estat increïble! Allò que no ens podíem esperar era la davallada de CIU, no?
ROSER – Bona nit! Això de CIU quina sorpresa, eh?
TOTS – Hola, Roser!
JOAN – Fixem-nos que CIU perd 12 escons i ERC en guanya 11. PSC perd 8 escons i C’s en guanya 6. SI perd 4 escons i les CUP en guanyen 3. PPC es queda igual. I ICV en guanya 3, segur que 2 del PSC.
ROSER – Però el resultat d’Esquerra està molt bé! I el de les CUP és increïble!
JOAN – Traspàs de vot! Les tradicionals dues catalunyes d’en Paco Candel!
ROSER – Potser CIU i Esquerra pacten. Per què no?
JOAN – Se suposa que pel concepte de societat.
ROSER – Ja, però ara hi ha el tema independència. No és un motiu de pes suficient? Espero que sí!
JOAN – Al Baix Llobregat, CIU ha estat cinquena força! Només per les retallades?
JO – No, segur que també per la idea de país!
ROSER – Bé, jo me’n vaig a dormir! A veure com es resol! Esperem que bé!
JOAN – A veure...
TOTS – Bona nit, Roser!
ROSER – Però... de veritat que no veus possible un pacte entre Esquerra i CIU?
JOAN – No, i tant! Possible i probable!
ROSER – Llavors molt bé, no? Bé, a veure! Bona nit! Petons!
TOTS – Bona nit, Roser!
JO – Més que pacte, els més de cent escons pel dret a decidir tiraran endavant la consulta! I mentrestant, CIU haurà de matisar una mica la seva política de dretes! A Espanya no ho entendran així perquè amb tanta mentida pròpia se l’han acabat creient i es pensen que el Mas és el culpable de l’independentisme. Pobres ignorants i amb mala fe!



Tercera escena: 26 de novembre de 2012

JOAN – Som majoria, 87 que volem el dret a decidir i 48 que no!
JO – Veig que comptes els socialistes sense ànima en el grup de 48! Jo crec que no hi són. I tant de bo que sigui així!
JOSEP – I les porres, què?
JOAN – Pots comptar, com les enquestes! Quin fracàs!
JO - No és que ho encertés gaire, he, he, he! De fet, els resultats han estat una sorpresa per a tothom! Tot i que sempre hi pot haver algun savi que digui: "Jo ja ho sabia!" Però no ho va dir abans! Ha, ha, ha, ha!
JOSEP – Jo no m’ho pensava pas!
JOAN – Jo no sóc pas tan savi, ha, ha, ha!
JO – És interessant veure com expliquen la notícia els diaris estrangers. I els canals de televisió de fora d’Espanya!
JOAN – Sí, i tant! En aquest cas, els únics que no s’assabenten de res són els mitjans de comunicació de Madrid!
JO – Jo crec que ho fan veure! No poden ser tan autistes!
JOAN – Doncs ja s’ho trobaran!
JO – Visca Catalunya! Visca la llibertat!
TOTS – Visca!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer