El salmó (equívoc)

"Com pot ser que digui que m'erro sovint en prendre segons quines decisions? Que a cops sembla com si tingués algun tipus de dislèxia que em fa optar per mesures totalment contràries a les que necessita el departament? Que sóc un incompetent i un despistat?"

Anava de mala llet, i encara m'hi va fer posar més el fet de sortir del vagó i trobar-me amb tota la gentada que passeja pels passadissos de metro ombrívols i fetorosos a aquelles hores del migdia. Mentre m'afluixava la corbata, em vaig deixar emportar per aquell corrent humà.

Encara em ballaven pel cap les paraules del director de l'oficina quan vaig detectar un rostre familiar entre aquell riu de gent. Era a l'altra banda del corrent, a uns deu metres de mi. Anava en direcció contrària, amb la mirada fixada en l'infinit, així que no m'havia vist. Encara empès per la munió de peixos, no em vaig poder aturar, així que vaig decidir deixar-ho córrer i deixar el retrobament casual per un altre dia.

Dos segons més tard estava realitzant la tècnica del salmó, tot mirant de desfer el camí realitzat en direcció contrària al corrent. A empentes i rodolons i gairebé sense alè a causa de les estrebades de corbata, vaig poder passar a la banda del riu que baixa i vaig començar a avançar entre aquell conglomerat de mil colors.

En un tres i no res, vaig tornar a albirar aquella figura. En un últim esforç, em vaig anar colant entre la gent fins a arribar al seu darrere. La vaig prendre pel braç i tots dos sortírem a la riba del riu, allà on érem a aixopluc del corrent. Encara d'esquenes, li vaig enretirar els cabells castanys i arrissats a una banda i li vaig fer un petó al coll, tot deixant-me endur per la fragància del seu coll.

Flàccidament, sense obrir els ulls, la vaig fer girar-se i li vaig fer un petó...

Aquell dia vaig tornar a casa amb la cara marcada.