EL RESPIR DE LLUM BUSCA LES OMBRES

Un relat de: anforsa

21 - 11 - 08

El respir de llum busca les ombres
Per emportar-se el negre posant el blanc,
Fins els arbres ramuts cullen a coll i be les sobres
Que han passat ensenyant-se als vianants.
Ni l'aire somou rames,és quietud i calma
Ni un xorrit d'ocell s'amaga dins claror
I fins el ruc d'estable desa xalma
I el menut calla en xuclar el dolç mugró.
Tot és silenci en paternal i noble plaça,
Callen les lloses sense tenir el trepig,
Sols la lluna aguaita el cap de llum lassa
Que pentina l'argent amb frec del seu camí.
Tothom dorm. Quietud el silenci imposa.
Tot reposa. Fins rellotge calla son fi tic-tac.
Les finestres han aclucat ulls, vidre es disposa
A ser mirall de nit que no crida cap esguard.
La lluna i la plaça faran conlloga a mitges:
Tu deixa'm claror, jo hi posaré el rajolar
I jugarem a flendi o omplirem sitges
Fins que el primer carro buidi ple de gra.
Com moneda de plata la rodona brilla
Rajoles irisen com si fossin mil miralls,
En el joc hi posen cap la lluerna que espavila
Tot l'argent, la plaça, una safata o bassal.
..........................................
La plaça som nosaltres, nostre viure.
La lluna el magí que vol escriure
En la llum seguit destí
Fins dormint la plaça és viva.
Quan la claror li arriba
Desperta l'infinit.

Comentaris

  • felicitats[Ofensiu]
    brins | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Llums, ombres i trajectes[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-01-2009 | Valoració: 10

    Ai, perdona'm Anton, que amb aquest fred que fa, jo t'he tret de casa i fins i tot, t'he fet travessar el riu! Com que et sabia ganxet...
    Ben mirat, continuem sent veïns, només que una miqueta més de lluny: així, et lliures de què passi a per sal, per sucre i totes aquelles cosetes de què parlàvem!

    Bé, encara que hagi estat per disculpar-me, he tornat de visita i he descobert aquest poema, tot ell una bella metàfora: plaça, lluna i llum són, en els teus versos, símbols eixerits a més d'elements poètics.
    Abans de descobrir-ho, jo ja havia fet una bona passejada sota els arbres ramuts, contemplant les finestres d'ulls aclucats darrere els vidres, miralls de la nit ( boníssimes figures! ), comparant aquest trajecte amb el que fan els Nàufrags en altres nits, al mig de mars on no impera la calma...

    T'envio una abraçada plena de claror i caliu d'amistat,
    Unaquimera

  • A la teva biografia,[Ofensiu]
    brins | 04-01-2009 | Valoració: 10

    dius que t´agrada escriure, doncs jo et dic que, a més d´agradar-te, en saps.
    El teu poema ens presenta a cau d´orella la inspiració que et permet d´oferir-nos tan belles
    metàfores.
    La teva plaça, el teu viure, és plena de paraules riques i tendres que cal que siguin escrites.

    Et desitjo, company, un molt Bon Any Nou.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de anforsa

anforsa

18 Relats

42 Comentaris

14178 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut al febrer del 31, fa molt de temps, no me'n recordo. Va ser a Reus. Soc ganxet, diuen.
He vist el Prim i durant quaranta anys un franc ens aprimà tot el que va poder, quan li va semblar que ja en teníem prou d'inquisició se'n va anar en una assumpció a la vall de pedra, em sembla que com picapedrer.
Aquí, els que varem quedar plorant d'alegria no sabíem que fer i ens varen aconsellar els prohoms que provéssim de que manés el poble, però com que de pobles en eixes terres n'hi ha un fotimer, si han de manar, doncs, es reparteixen els càrrecs i ja està, treball segur per a molts. Ara estem bé. Podem escriure i parlar si no tens son.
Però, ara que teníem molt propet el Benestar, doncs ha passat que s'ha presentat la Crisis que diu que és la contrària del que tenien els que gaudien de diners, hisendes, joies i tot això que dona poder.
En particular, m'agrada escriure, fer trenets que els entesos en diuen versos, i llaurar parades que en diuen els que saben,prosa i així em diverteixo. M'han aconsellat que vingui aquí i que envií pàgines brutes de tinta com cagadetes de mosca .i que ho llegiran més persones. Diuen que si els sembla bé posen comentaris que poden servir per saber el criteri del que un ha enviat. Ja m'agrada. També diu que si hi deixo l'e-mail em poden escriure a mi. Aquí està.
anforsa, arroba, tinet.cat. o anforsa, arroba, gmail.com. ,,,,,
els meus blocs son http://rebaixes.blogspot.com/ -- http://elpolitiquet.blogspot.com/ --
http://retallsvells.blogspot.com/ -- http://escorrialles.blogspot.com/
Jo espero que vingueu, als meus setanta set anys no m'apeteix córrer.
Dic que de Humil, un de mil. No sé si a mi em toca. Gràcies, d'antuvi a tots.