Donem... Rebem....

Un relat de: anforsa

DONEM..., REBEM....
Poema d'Antoni Fortuño
2 - 8 - 08

No puc donar a ningú, ni ho voldria,
el meu silenci, temps i soledat,
per que sense el meu ser em quedaria
i son imposicions que hem d'estimar.

El silenci és nostre callar i dormir,
el temps son nostres hores de vida,
la soledat que sempre ens va parint
sentin sa veu com ànima beneïda.

Tres impossibles
per tots possibles
que anem gastant.

Tres insuficiències
Que son nostres ciències
Vivents espirituals

I volen nostre silenci per tenir-nos calladets,
volen nostre temps per esclavitzar-nos en ell,
volen nostra soledat per fer-nos inconscient.

Donem al ric i ens empobrim nosaltres
Donem al fort i més dèbils ens tornem.
Rebem garrot del poder fàctic del altres.
Rebem l'esquella marcant el camí seu.

Donem bondat, atenció, noblesa,
Donem amistat, esforç, finesa.
Rebem falsedat, injuries, penes
Rebem mentides, covardies a mans plenes

Donem caritat, ajut, simpatia,
Donem abric, col·loqui, alegria.
Rebem menyspreus, picardies, baixeses.
Rebem esclavisme, mutisme, incerteses.

Donem tranquil·litat i no ens la volen .
Donem paciència i al camí la solten.
Rebem opressió, misèria, desnonades,
Rebem discòrdia, desamor, fallades

Donem consol, comprensió, senzillesa,
Rebem desunió, destroces, imposicions.
Donem promeses complint amb vehement puresa.
Rebem azot a l'esquena, a orella i al cor.

Donem tolerància, estabilitat, esperança,
Rebem prepotència i ens cargolen el turmells.
Donem serenitat, concòrdia, bonança.
Rebem covardies, disputes, renys

Donem fortuna, desitjos, anhels.
Rebem pobresa, enfonys, indiferència.
Donem serenor, pietat, sentiments.
Rebem la malastruga de sa prepotència,
però per més que busquin no ens faran seus.

Donem-los-hi, doncs, nostre silenci en la mudesa.
Donem-los-hi cedint, el temps quan ja no hi siguem
Donem-los-hi la soledat que conhorti sa ceguesa
Doncs no sabran mai que pensem d'ells


Comentaris

  • Contrastos[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-01-2009 | Valoració: 10

    Tot desgranant la teva teoria sobre qui ostenta el poder i com l'exerceix, has escrit un poema ple de paraules oposades que creen diferents tipus de contrastos, tots ells ben contundents:
    donem - rebem, impossibles - possibles,
    ric - empobrir, fort - dèbil,
    bondat, atenció, noblesa - mentides, covardies,
    amistat, esforç, finesa - falsedat, injuries, penes,
    caritat, ajut, simpatia - menyspreus, picardies, baixeses
    abric, col·loqui, alegria - esclavisme, mutisme, incerteses,
    tranquil·litat - opressió,
    paciència - discòrdia, ...
    Amb aquest recurs, la teva opinió ha quedat claríssima!

    Tota la vida és una Antítesi ( si vols llegir-la, ves-hi clicant ), o és plena d'elles, miris cap a on miris... no ho som cadascun de nosaltres, també? A mi m'ho sembla...

    T'envio una abraçada tranquil·la, franca, forta i noble, d'amiga virtual i sincera,
    Unaquimera

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • DONEM... REBEM....[Ofensiu]
    anforsa | 23-12-2008 | Valoració: 9

    moltes paraules i encertades.DEIXALLES

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de anforsa

anforsa

18 Relats

42 Comentaris

13898 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut al febrer del 31, fa molt de temps, no me'n recordo. Va ser a Reus. Soc ganxet, diuen.
He vist el Prim i durant quaranta anys un franc ens aprimà tot el que va poder, quan li va semblar que ja en teníem prou d'inquisició se'n va anar en una assumpció a la vall de pedra, em sembla que com picapedrer.
Aquí, els que varem quedar plorant d'alegria no sabíem que fer i ens varen aconsellar els prohoms que provéssim de que manés el poble, però com que de pobles en eixes terres n'hi ha un fotimer, si han de manar, doncs, es reparteixen els càrrecs i ja està, treball segur per a molts. Ara estem bé. Podem escriure i parlar si no tens son.
Però, ara que teníem molt propet el Benestar, doncs ha passat que s'ha presentat la Crisis que diu que és la contrària del que tenien els que gaudien de diners, hisendes, joies i tot això que dona poder.
En particular, m'agrada escriure, fer trenets que els entesos en diuen versos, i llaurar parades que en diuen els que saben,prosa i així em diverteixo. M'han aconsellat que vingui aquí i que envií pàgines brutes de tinta com cagadetes de mosca .i que ho llegiran més persones. Diuen que si els sembla bé posen comentaris que poden servir per saber el criteri del que un ha enviat. Ja m'agrada. També diu que si hi deixo l'e-mail em poden escriure a mi. Aquí està.
anforsa, arroba, tinet.cat. o anforsa, arroba, gmail.com. ,,,,,
els meus blocs son http://rebaixes.blogspot.com/ -- http://elpolitiquet.blogspot.com/ --
http://retallsvells.blogspot.com/ -- http://escorrialles.blogspot.com/
Jo espero que vingueu, als meus setanta set anys no m'apeteix córrer.
Dic que de Humil, un de mil. No sé si a mi em toca. Gràcies, d'antuvi a tots.