UN ALTRE SILENCI ESPERO

Un relat de: anforsa

15 - 12 -08
Un altre silenci espero
El del fusell de la paraula
Que entra i destroça
Acuita i aclofa l'ànima.

Volen al aire insults brètols
Que matxuquen pedra sana.
Ells són doctors de conveniències.
Sa consciència els esgarrapa
Neguen paternitats que el feren
Bandera de sa muntanya
I és fan amos d'everests
Que pares i germans el donaren
Per que governessin nobles idees
I aconseguissin la calma,
Escriptures dels imbècils
Els concediren prebendes
I son amos de paciències
Que amb paraula i peu xafen.
Serpents verinoses encara
S'ensostren en l'estendard,
El fan seu, propietat seva,
Es fan hereus d'heretats.
Quan morin, si mai moren
Ens deixaran ben lligats...
Com quan fa segles i segles
Ens varen lligar de mans.
Calleu, germans, silenci...!!
On som ? No ho sabran !!!!!
................................
No em consola el meu riure,
No em consola el meu plor.
Per ells plorar o riure
No els tenen mai al cor.
...................................
Per ells el riure és la burla.
Per ells el plor és el cop.

Comentaris

  • Moments de silenci i paraules[Ofensiu]
    Unaquimera | 14-01-2009 | Valoració: 10

    Trio avui aquesta poesia perquè no té encara cap comentari: anem a posar-hi el primer!

    M'he encantat la primera imatge, la que ofereixes tot just iniciat el poema:
    La paraula com un arma capaç de destruir un esperit, el mot com una bala que penetra el cos d'un poble, d'una idea, i la fereix de mort!

    En efecte, les paraules tenen un poder incommensurable, tant quan són utilitzades en el bon sentit com quan serveixen de destral o de mordassa de les veus que clamen...

    "Calleu, germans, silenci...!! On som ? No ho sabran !!!" Som escoltant i aprenent, reconeixent El do de la paraula que, com ara a tu, ens serveix de vehicle!
    Els teus versos desprenen una força interna que servirà de combustible eficaç per a qui desitgi avançar!

    T'envio una abraçada plena de mots sincers,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de anforsa

anforsa

18 Relats

42 Comentaris

13879 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut al febrer del 31, fa molt de temps, no me'n recordo. Va ser a Reus. Soc ganxet, diuen.
He vist el Prim i durant quaranta anys un franc ens aprimà tot el que va poder, quan li va semblar que ja en teníem prou d'inquisició se'n va anar en una assumpció a la vall de pedra, em sembla que com picapedrer.
Aquí, els que varem quedar plorant d'alegria no sabíem que fer i ens varen aconsellar els prohoms que provéssim de que manés el poble, però com que de pobles en eixes terres n'hi ha un fotimer, si han de manar, doncs, es reparteixen els càrrecs i ja està, treball segur per a molts. Ara estem bé. Podem escriure i parlar si no tens son.
Però, ara que teníem molt propet el Benestar, doncs ha passat que s'ha presentat la Crisis que diu que és la contrària del que tenien els que gaudien de diners, hisendes, joies i tot això que dona poder.
En particular, m'agrada escriure, fer trenets que els entesos en diuen versos, i llaurar parades que en diuen els que saben,prosa i així em diverteixo. M'han aconsellat que vingui aquí i que envií pàgines brutes de tinta com cagadetes de mosca .i que ho llegiran més persones. Diuen que si els sembla bé posen comentaris que poden servir per saber el criteri del que un ha enviat. Ja m'agrada. També diu que si hi deixo l'e-mail em poden escriure a mi. Aquí està.
anforsa, arroba, tinet.cat. o anforsa, arroba, gmail.com. ,,,,,
els meus blocs son http://rebaixes.blogspot.com/ -- http://elpolitiquet.blogspot.com/ --
http://retallsvells.blogspot.com/ -- http://escorrialles.blogspot.com/
Jo espero que vingueu, als meus setanta set anys no m'apeteix córrer.
Dic que de Humil, un de mil. No sé si a mi em toca. Gràcies, d'antuvi a tots.