Cercador


Llista categories

Se m'ha romput l'olla de la veritat

Un relat de: anforsa

22 - 1 - 09

Se m'ha romput l'olla de la veritat
I ara els padellassos no consonen,
Quan vull reconstruir-la
Veient que m'he equivocat.
He esqueixat el llibre dels misteris
I ses fulles se les ha endut la ventada.
Com podré recordar tots els conjurs
Si no tinc prou memòria acumulada?
He buidat la bassa dels records
i l'aigua s'ha esfumat borbollosa
per barranquets i camins erms...
Em falta galleda per recollir-la.
He perdut els amics, gos i gat
que amb poc gastar em distreien .
S'han esgatissat a dentelades crues .
I les ferides han separat ses vides.
He buscat en va l'olleta dels tresors,
la rajola mòbil que retenia diners,
el butxacó de l'armilla i davall gorra
on tabac i paper i calderilla s'hi ajupien.
Han desaparegut enduent-se l'últim pel
de la calba blanca, bosquina aclarida.
Ho he perdut tot, soc pobre físic de coses,
però tinc el silenci que m'ajuda a escoltar
al que pateix calvaris de desamors i guerres.
Reflexiono que ho tinc tot, per que penso...,
i penso el BË que puc llaurar
i sembra-hi llavor nova.
que supuri el pus del malestar
i sani ferides de guerres.
Penso que em guareix la Pau
fent-ne la Guerra incruenta
al que no deixa prosperar
la Pau vertadera...
....................

Comentaris

Afegir comentari
  • Relat curiós[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 01-03-2009 | Valoració: 10

    És un relat molt curiós, i alhora original. M'agrada aquest estil tant teu, que segur que ningú es capaç de fer. Continua així!

    Salut i records
    ullsblaus1

  • Un recipient fràgil[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-02-2009 | Valoració: 10

    Has escrit un poema ple de mots contundents que exciten la curiositat, provoquen l'empatia, aconsegueixen sobtar!

    Com tu ben dius, amic Anton, quan sembla que tot s'ha perdut, fins i tot "amics, gos i gat" queda el pensament com darrer refugi... o expressat d'una altra manera, resta el Somni com un tresor que ningú ens pot robar.

    Encara que la vida vagi esquerdant l'olla, atuell fràgil, o tot i que un mal pas faci miques el recipient i es vessi tot el contingut o gran part d'ell, i falti "galleda per recollir-la", sempre es pot somiar amb el que havia, amb que hi haurà, amb el que voldríem trobar...
    En mig del silenci "que m'ajuda a escoltar" podem sembrar "llavor nova" a l'Úter de somnis que és el nostre cor, no creus?

    T'envio una abraçada pacífica,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de anforsa

anforsa

18 Relats

42 Comentaris

19307 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Afegir a preferits
Biografia:
Nascut al febrer del 31, fa molt de temps, no me'n recordo. Va ser a Reus. Soc ganxet, diuen.
He vist el Prim i durant quaranta anys un franc ens aprimà tot el que va poder, quan li va semblar que ja en teníem prou d'inquisició se'n va anar en una assumpció a la vall de pedra, em sembla que com picapedrer.
Aquí, els que varem quedar plorant d'alegria no sabíem que fer i ens varen aconsellar els prohoms que provéssim de que manés el poble, però com que de pobles en eixes terres n'hi ha un fotimer, si han de manar, doncs, es reparteixen els càrrecs i ja està, treball segur per a molts. Ara estem bé. Podem escriure i parlar si no tens son.
Però, ara que teníem molt propet el Benestar, doncs ha passat que s'ha presentat la Crisis que diu que és la contrària del que tenien els que gaudien de diners, hisendes, joies i tot això que dona poder.
En particular, m'agrada escriure, fer trenets que els entesos en diuen versos, i llaurar parades que en diuen els que saben,prosa i així em diverteixo. M'han aconsellat que vingui aquí i que envií pàgines brutes de tinta com cagadetes de mosca .i que ho llegiran més persones. Diuen que si els sembla bé posen comentaris que poden servir per saber el criteri del que un ha enviat. Ja m'agrada. També diu que si hi deixo l'e-mail em poden escriure a mi. Aquí està.
anforsa, arroba, tinet.cat. o anforsa, arroba, gmail.com. ,,,,,
els meus blocs son http://rebaixes.blogspot.com/ -- http://elpolitiquet.blogspot.com/ --
http://retallsvells.blogspot.com/ -- http://escorrialles.blogspot.com/
Jo espero que vingueu, als meus setanta set anys no m'apeteix córrer.
Dic que de Humil, un de mil. No sé si a mi em toca. Gràcies, d'antuvi a tots.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >