Cercador
El primer pas...
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Esperem... orgullosos...
que un dels dos,
doni el primer pas.
Tu penses que he de ser jo,
el culpable de tot.
Jo penso que has de ser tu,
la que mana i manega el meu cor.
Mentre...
només vivim de records,
abraçats a l´aire
i besant somnis en blanc.
Esperem... orgullosos...
mentre...
la vida passa... buida,
plena de silencis, esperes
i interrogants
i cap dels dos, altius,
gosem esborrar aquest espai
que ens separa...
potser amb una trucada...
però, no!
Esperem... orgullosos...
mentre...
s´atura el temps...
i ens adonem que,
de tant esperar,
ens hem fet vells en un instant.
Esperem... orgullosos...
que un dels dos, doni el primer pas...
Comentaris
-
Sí... sempre així[Ofensiu]AnNna | 06-01-2005 | Valoració: 10
Anem esperant i esperant... potser tenim el mateix objectiu els dos... però com que esperem no ho sabem... I al final l'espera es fa inútil, perquè els temps canvien i l'oblit ens guanya.
Molts petons! A escriureeee!!!!
AnNna -
Relament és així de clar![Ofensiu]sempre | 29-12-2004
L'orgull no porta a res.
Està molt be poder dir amb paraules els perquès d'aquestes situacions.
Quan passen és bo, dir que no deiem res per por a rebaixar-nos, per el pur orgull...
Quan s'accepta una situació els altres et comprenen..no??
Molt clar. Passa molts cops!
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1307403 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )