El poder d'una cançó

Un relat de: dragaroja

-Només té 15 minuts
- Seran suficients.
- D'acord, endavant.

Entro dins d'aquesta habitació blanca, ella ajaguda en un racó. Té la cara demacrada, els ulls sense color i els llavis secs. Ja no és la mateixa d'abans, no té l'alegria que tan anhelava de cada dia. L'apreciava però no l'he estimat mai, pensava que algun dia ho aconseguiria, però mai va ser així. I m'importava massa per enganyar-la, per besar-la sense sentir la mateixa passió que ella. Per això va arribar aquella nit, el final de tantes coses. Sonava Simon and Garfunkel, The Sound of Silence (el so del silenci), suaument vaig acariciar-li les mans i li vaig xiuxiuejar: " És millor que ho deixem córrer". No em va deixar acompanyar-la a casa...maleït sigui....
Ens mirem, m'han dit que ja no coneix a ningú, va ser una lesió cerebral massa greu. Em decideixo a parlar-li:
-Tinc poc temps, només vull dir-te que em sap greu, mai he sentit el mateix que tu senties per mi. Et mereixies més, però això no, ho sé. -
Cinc minuts, vuit minuts, deu minuts, dotze minuts, catorze minuts...- No em vols dir res? Saps qui sóc?Contesta'm!


-Només té 15 minuts
- Seran suficients.
- D'acord, endavant.

Entra dins la meva habitació, estic ajaguda en un cantó. Em mira fixament. Va ser culpa seva tot el que em va passar aquella nit....de debò que no sabia el que feia amb el cotxe, potser havia begut una mica massa. L'estimava, i sabia que ella també, però mai ho havia volgut acceptar, mai m'havia presentat la seva família, tenia por. Por a ser diferent, i es reprimia, jo sabia que cada bes meu, per ella era un petó brut. Aquella nit, m'havia preparat bé, el sopar, les paraules, el seu perfum que tant m'agradava. Però em va destrossar i li remordeix la consciència, per això a vingut.
Ens mirem, em juro a mi mateixa que no li diré res. Ella comença:
-Tinc poc temps, només vull dir-te que em sap greu, mai he sentit el mateix que tu senties per mi. Et mereixies més, però això no, ho sé. No em vols dir res? Saps qui sóc?Contesta'm!
Si que em va estimar....però mai ho va reconèixer, és una pena perquè ara, ja no es pot tornar enrere. La meva ment cada cop estarà pitjor i algun dia l'oblidaré, com he oblidat a tanta gent, tants records que no volia perdre. Sé que abans pensava que la vida sense ella, simplement no era vida. Però ara la miro té la cara massa prima, els ulls apagats i els cabells mal pentinats. Ja no m'impressiona ni tan sols em batega el cor. Les seves paraules no tenen resposta, però se'm passa pel cap l'ultima cançó que vam sentir juntes.

-Vull sentir el so del silenci.



Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    diesi | 11-12-2006 | Valoració: 10

    Et vui donar les gràcies perquè gràcies a tu vaig conèixer aquesta web, de casualitat. M'explicaré: la meva professora de música (hola, "pavipollo") va posar de feina elaborar una fixa sobre Simon & Garfunkel i jo, navegant per internet, vaig venir a parar a aquest relat, tan magnífic i em vaig registrar i aquí estic.

    Ara he tornat a caure en el relat, després de tant de temps i te l'he comentat. 1 ptó:

    b#NaT#b

  • Fa temps que et vaig dir que el llegiria...[Ofensiu]
    Gorwilya | 25-05-2005 | Valoració: 10

    I ara ho he fet... :P M'ha encantat! És preciòs... I m'ha agradat com et poses a la pell de les dues protagonistes, sembla tot tan real... I els sentiments que plasmes et fan posar la pell de gallina...

    Continua així i segur que aconseguiras el teu somni de ser escriptora!!

    Petons i una abraçada!

    P.D. Noieta, felicitat pels dos premis! Això demostra que saps escriure!!

    Gorwilya

  • makissim![Ofensiu]
    Baiasca | 09-04-2005

    hi ha tanta gent que ens hagués agradat d'acomiadar-nos...

    "And the vision that was planted in my brain
    Still remains
    Within the sound of silence"

  • bufa...[Ofensiu]
    Sareta_16 | 08-04-2005 | Valoració: 10

    Que bonic noia!^_^ M'agrada que t'hagis posat en la pell dels dos personatges, que escribissis que sentisin els dos i pensesin l'una de l'altre...
    La forma de com acabes el relat immillorable!

    P.D: Clar que pots ser escriptora!!!!!Lluita per aconseguir els teus somnis!!

  • Molt bé[Ofensiu]
    Linkinpark | 06-04-2005 | Valoració: 10

    Genial, fantàstic, encara que m'ha costat un poc d'entendre. L'he tingut que llegir dues vegades.
    Celebro, com diu la bdjer, el teu retorn!

  • Eis Dragaroja!!![Ofensiu]
    bdjer | 05-04-2005 | Valoració: 10

    Osti noia! Feia tant que no escribies res que pensava que ja no tornaves. I per fi després de tants mesos em tornes a sorprendre amb un dels teus relats. La veritat és que de la manera que has jugat amb la situació i sobretot el detall de la cançó m'han fascinat. Espero que esriguis més sovint, perquè ho fas de PM!
    Apa molts petons i gràcies per els comentaris ;) Et seguiré llegint
    Petons,
    BDJER

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dragaroja

dragaroja

24 Relats

77 Comentaris

32414 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
No hi ha gaire a dir sobre la meva vida o sobre mi mateixa......El meu naixement va ser en una freda tarda de febrer i des de llavors han anat passant els dies i els anys...el meu somni sempre ha sigut ser escriptora, mai ho serè, però sempre ho somiaré.

De tots els animals de la creació, l'ésser humà és lúnic que menja sense tenir gana, beu sense tenir set i parla sense tenir res a dir.