El nen de color blau cel

Un relat de: Sergi Elias Bandres
Vé i va, com un huracà enmig dels espais oberts a tota mena de fantasia real i commocions plaents, el nen de color blau cel entre les onades estel.lars i les marevelles d’un univers que li cita formalment tot de colors divisibles i indivisibles, que apareixen i desapareixen dins el destí espacial i inconegut, amb marbres indolors per a la nena de color rosa i per a ell, el nen de color blau cel. Marbres tous com els del coixí d’una princesa terrenal.
Amb cert ànim de malifeta, el nen de color blau cel surca tota mena d’aventures existents al seu abastament, que no sap ningú que ha estat destinat, també, com la nena de color rosa, a les majors meravelles sense naufragi que inunden el Tot, el Tot incognoscible.
I la trobarà, trobarà la nena de color rosa que l’espera trista des que ha estat avisada per poders majors que habiten en el seu propi cor que no veiem.
No és un casament, tampoc es tracta d’un Súperman, és per pura evidència molt més que cosmològica i al cant de l’enyor, una troballa de l’infinitud, que prevaldrà davant de tot, per a protegir-nos de les incongruències del nostre món i ser cuidats per l’utopia que seguim esperant atrinxerats en un planeta malmès pels segles dels segles històricament indefinibles.
I és que les nenes de color rosa i els nens de color blau cel som totes i tots! Esperant i lluitant perquè aquest món canvïi d’una vegada!

Comentaris

  • Espero [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-05-2012

    haver copsat bé el que volies dir amb aquest relat tan poètic.
    Unió de rosa i blau ! Cos i esperit ! Totes i tots ! Amb alguna pinzellada ( molt tènue ) també, de negre , blanc i vermell segons l'estat de l'ànima. De quin color seria sino , el dia que estem eufòrics o totalment ensorrats ? Que tots patim d'aquests canvis , amic Sergi .
    Una abraçada.

  • Potser podrem ser violetes[Ofensiu]
    Karkinyoli | 24-05-2012 | Valoració: 10

    M'ha agradat el teu text, i com han comentat d'altres "relataires" especialment el final. M'agradaria pensar que hi haurà una segona part, on podrem deixar d'esperar,entrellaçar-nos per canviar les coses, barrejar i barrejar els nostres colors.

    Un plaer llegir-te!

    Karkinyoli

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    Marteta | 06-05-2012 | Valoració: 10

    ...però sobretot el final. I és veritat, tots esperem que el món canvii, però per que això passi cal reaccionar, posar-nos en marxa i no cometre errors en els nostres actes. Perque... esperant un canvi d'asseguts no hi guanyarem res!


    Una besada
    Marta

  • Agraïment i explicació personal[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 28-04-2012


    Us agraeixo molt tots els comentaris que vaig rebent del meu relat UN FUTUR NO GAIRE LLUNYÀ...

    He tingut especial interès en tocar aquest tema perquè el trobo molt preocupant.
    En el meu cas, el conec amb tot detall. No és ben bé autobiogràfic, gràcies a Deu no tinc cap problema per poder comprar els medicaments, però sí que malauradament els tinc de prendre diàriament amb la quantitat que expresso en el relat. En casos crònics com és aquest, si no ho fes tindria dificultats molt serioses per poder seguir tirant endavant
    Tots tenim criteri propi referent a la gran quantitat d’ ètnies que han anat venint cap aquí i les avantatges de les que han pogut rebre davant de nosaltres però, el que no ens podem permetre és acceptar la crueltat de fer arribar a una persona a un nivell d’indignitat total en la seva manera de viure, sigui de la malaltia que sigui i haver d’anar arrossegant-se per terra sense tenir cap oportunitat ni manera de poder tenir un nivell de vida més o menys normal.
    Tots ens taxem de “solidaris” i de “col•laboradors” en les diverses maratons que es van muntant però, realment ho som? – crec que valdria la pena fer-se la pregunta interiorment de la manera més real possible i analitzar la corresponent resposta.
    Us puc assegurar que els que van tibant els fils en el que concerneix a aquest tema, no pateixen cap d’aquests problemes i sí algun d’ells si troba, valdria la pena que es preguntés per un moment de quina manera podria viure si ha d’abandonar la medicació!!!

    Gemma

  • COMENTARI SOBRE "IMPOTÈNCIA"[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 23-04-2012


    Una apreciació molt encertada Sergi.

    Moltes gràcies per llegir-me i comentar-me.


    Gemma

  • Quin relat més bonic Sergi!!![Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 22-04-2012 | Valoració: 10


    Crec que un nen de color blau i nena de color rosa tots els portem a dintre, el mal és que són masses els que prefereixen vestir-los de colors tristos i malèfics. Són masses els que prefereixen que portin el vestit de color negre, o gris o vermell.
    Que bé podríem viure tots plegats si tothom sabés conservar el color d’origen que ens acompanya quan naixem...

    Gemma

  • Nens de colors[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-04-2012 | Valoració: 10

    Ostres, heus aquí els colors dels davantals de l'escola, de quadrets i amb dues butxaquetes al davant i uns botons a l'esquena. Tots els nens anaven, anàvem iguals. Tots esperàvem l'hora del pati i tots sortíem corrent rere la pilota de futbol. I el món continua aquí, igual i farcit de tot, com fa cent anys. Un relat fantàstic, amb una prosa fantàstica, riquíssima, engrescadora i brillant. Una abraçada.

    Aleix

  • Blau cel i rosa[Ofensiu]
    Mena Guiga | 20-04-2012 | Valoració: 10

    són dos colors purs que habiten a l'espai, un espai segurament blanc i ple de pau i serenor.
    Me'ls imagino mirant contes o confegint-ne mentre esfilagarsen núvols i rient molt. I el seu riure s'expandeix per tot el planeta per a totes les ànimes que fa temps que ho esperen.

    Mena.

    Mai hem de perdre el nen/na interior, perquè és la creativitat la innocència, la capacitat de joc. I la brillantor als ulls de goig davant descobertes tan ínfimes com una flor nova en un jardí, per exemple.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

475 Relats

1408 Comentaris

252798 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Em sento com una font d'emergència instigant el meu cervell a descobrir massa coses arraconat. Si les meves il.lusions vitals, que són la vida i l'amor, em fallen, sóc trist, ensopit i tremolós davant els grans maleïts himnes falsos que provoquen les veus odioses dels qui promulguen tan sols i creen, al mateix temps, la set, la fam, la maleïda guerra,... aquells qui no mereixen res de res, els amos, els fratricides, els virtualitzadors, els tecnòcrates,... però si la vida i l'amor em somriuen, això em fa oblidar el parany desanimós que provoquen. Tanta informació, tanta mediocritat televisiva, tant de control matusser... no. I em sembla a mi, o bé, millor dit asseguro, que s'equivoquen expressament.

Dins de la meva soledat enorme, últimament em manquen forces per a parlar. Però seguiré lluïtant, treuré forces d'on pugui, em respectaré tal com sóc i aguantaré sabent que mai hi ha un final, que tot perdura en essència i faré la meva xafogosa vida més alegre, sempre hi ha algú, sempre un viarany que duu a algun lloc inesperat, potser agradable, on agradablement em dirigeixo, no em fallaré a mi mateix doncs fallaria a tanta gent amb qui he compartit coses... l'amor, l'amor és l'únic en el que crec.

M'agraden molt Balzac, Pío Baroja, Charles Baudelaire, Charles Bukowski, Paulo Coelho, Charles Darwin, Alejandro Jodorowsky, Jack Kerouac, Ramon Llull, Naguib Mahfuz, Henry Miller, Quim Monzó, Edgar Allan Poe, Philip Pullman, Arthur Rimbaud, Mercè Rodoreda, Bram Stoker, J.R.R. Tolkien, Virgili, Voltaire,...

Els meus activistes preferits són Rosa Luxemburg, Ghandi, Nelson Mandela, Malcolm X, Desmond Tutu i Kropotkin.

Biològicament sóc força partidari de Darwin.

Els filòsofs que més admiro són Immanuel Kant, Locke, Montesquieu i Friedrich Nietzsche.

Sóc un gran admirador de Miles Davis i de Charlie Parker.




Sergi : )