El nen de color blau cel

Un relat de: Sergi Elias Bandres
Vé i va, com un huracà enmig dels espais oberts a tota mena de fantasia real i commocions plaents, el nen de color blau cel entre les onades estel.lars i les marevelles d’un univers que li cita formalment tot de colors divisibles i indivisibles, que apareixen i desapareixen dins el destí espacial i inconegut, amb marbres indolors per a la nena de color rosa i per a ell, el nen de color blau cel. Marbres tous com els del coixí d’una princesa terrenal.
Amb cert ànim de malifeta, el nen de color blau cel surca tota mena d’aventures existents al seu abastament, que no sap ningú que ha estat destinat, també, com la nena de color rosa, a les majors meravelles sense naufragi que inunden el Tot, el Tot incognoscible.
I la trobarà, trobarà la nena de color rosa que l’espera trista des que ha estat avisada per poders majors que habiten en el seu propi cor que no veiem.
No és un casament, tampoc es tracta d’un Súperman, és per pura evidència molt més que cosmològica i al cant de l’enyor, una troballa de l’infinitud, que prevaldrà davant de tot, per a protegir-nos de les incongruències del nostre món i ser cuidats per l’utopia que seguim esperant atrinxerats en un planeta malmès pels segles dels segles històricament indefinibles.
I és que les nenes de color rosa i els nens de color blau cel som totes i tots! Esperant i lluitant perquè aquest món canvïi d’una vegada!

Comentaris

  • Espero [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-05-2012

    haver copsat bé el que volies dir amb aquest relat tan poètic.
    Unió de rosa i blau ! Cos i esperit ! Totes i tots ! Amb alguna pinzellada ( molt tènue ) també, de negre , blanc i vermell segons l'estat de l'ànima. De quin color seria sino , el dia que estem eufòrics o totalment ensorrats ? Que tots patim d'aquests canvis , amic Sergi .
    Una abraçada.

  • Potser podrem ser violetes[Ofensiu]
    Karkinyoli | 24-05-2012 | Valoració: 10

    M'ha agradat el teu text, i com han comentat d'altres "relataires" especialment el final. M'agradaria pensar que hi haurà una segona part, on podrem deixar d'esperar,entrellaçar-nos per canviar les coses, barrejar i barrejar els nostres colors.

    Un plaer llegir-te!

    Karkinyoli

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    Marteta | 06-05-2012 | Valoració: 10

    ...però sobretot el final. I és veritat, tots esperem que el món canvii, però per que això passi cal reaccionar, posar-nos en marxa i no cometre errors en els nostres actes. Perque... esperant un canvi d'asseguts no hi guanyarem res!


    Una besada
    Marta

  • Agraïment i explicació personal[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 28-04-2012


    Us agraeixo molt tots els comentaris que vaig rebent del meu relat UN FUTUR NO GAIRE LLUNYÀ...

    He tingut especial interès en tocar aquest tema perquè el trobo molt preocupant.
    En el meu cas, el conec amb tot detall. No és ben bé autobiogràfic, gràcies a Deu no tinc cap problema per poder comprar els medicaments, però sí que malauradament els tinc de prendre diàriament amb la quantitat que expresso en el relat. En casos crònics com és aquest, si no ho fes tindria dificultats molt serioses per poder seguir tirant endavant
    Tots tenim criteri propi referent a la gran quantitat d’ ètnies que han anat venint cap aquí i les avantatges de les que han pogut rebre davant de nosaltres però, el que no ens podem permetre és acceptar la crueltat de fer arribar a una persona a un nivell d’indignitat total en la seva manera de viure, sigui de la malaltia que sigui i haver d’anar arrossegant-se per terra sense tenir cap oportunitat ni manera de poder tenir un nivell de vida més o menys normal.
    Tots ens taxem de “solidaris” i de “col•laboradors” en les diverses maratons que es van muntant però, realment ho som? – crec que valdria la pena fer-se la pregunta interiorment de la manera més real possible i analitzar la corresponent resposta.
    Us puc assegurar que els que van tibant els fils en el que concerneix a aquest tema, no pateixen cap d’aquests problemes i sí algun d’ells si troba, valdria la pena que es preguntés per un moment de quina manera podria viure si ha d’abandonar la medicació!!!

    Gemma

  • COMENTARI SOBRE "IMPOTÈNCIA"[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 23-04-2012


    Una apreciació molt encertada Sergi.

    Moltes gràcies per llegir-me i comentar-me.


    Gemma

  • Quin relat més bonic Sergi!!![Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 22-04-2012 | Valoració: 10


    Crec que un nen de color blau i nena de color rosa tots els portem a dintre, el mal és que són masses els que prefereixen vestir-los de colors tristos i malèfics. Són masses els que prefereixen que portin el vestit de color negre, o gris o vermell.
    Que bé podríem viure tots plegats si tothom sabés conservar el color d’origen que ens acompanya quan naixem...

    Gemma

  • Nens de colors[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-04-2012 | Valoració: 10

    Ostres, heus aquí els colors dels davantals de l'escola, de quadrets i amb dues butxaquetes al davant i uns botons a l'esquena. Tots els nens anaven, anàvem iguals. Tots esperàvem l'hora del pati i tots sortíem corrent rere la pilota de futbol. I el món continua aquí, igual i farcit de tot, com fa cent anys. Un relat fantàstic, amb una prosa fantàstica, riquíssima, engrescadora i brillant. Una abraçada.

    Aleix

  • Blau cel i rosa[Ofensiu]
    Mena Guiga | 20-04-2012 | Valoració: 10

    són dos colors purs que habiten a l'espai, un espai segurament blanc i ple de pau i serenor.
    Me'ls imagino mirant contes o confegint-ne mentre esfilagarsen núvols i rient molt. I el seu riure s'expandeix per tot el planeta per a totes les ànimes que fa temps que ho esperen.

    Mena.

    Mai hem de perdre el nen/na interior, perquè és la creativitat la innocència, la capacitat de joc. I la brillantor als ulls de goig davant descobertes tan ínfimes com una flor nova en un jardí, per exemple.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

588 Relats

1598 Comentaris

325164 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
M'agrada molt Joan Alcover, Joaquim Amat-Piniella, Isaac Asimov, Charles Baudelaire, Bukowski, Alejo Carpentier, Camilo José Cela, Céline, Cervantes, Dostoievski, Michael Ende, Tibor Fischer, Ken Follett, Frederick Forsyth, William Golding, Ignacio Gómez de Liaño, Roberto Iniesta, Kafka, Kerouac, D.H. Lawrence, Antonio Machado, Miquel Martí i Pol, Melville, Eduardo Mendoza, Henry Miller, Terenci Moix, Quim Monzó, Marlo Morgan, Robert Musil, Arthur Rimbaud, Mercè Rodoreda, Patrick Rothfuss, J.K.Rowling, Salman Rushdie, Emilio Salgari, Emili Teixidor, Tolstoi, Ramón del Valle-Inclán, Jules Verne, Émile Zola,... moltíssimes i moltíssims! D'aqui relats també.

"-Has intentat, últimament, escriure una novel.la? -No. -I després, com si de sobte ho hagués recordat, súbitament afegí: -Per què? Estàs disposat a revelar-me aquest secret teu en referència al segon paràgraf?".

'Azazel', ISAAC ASIMOV.

"Por lo pronto, aquél personaje había sido el testigo y confidente de su infancia; estaba presente aún en la cabecera de cada cama de la remota casa paterna, donde se estaría esperando el regreso de un Ausente".

"Esteban recordó que en estas viejas casas criollas era costumbre dejar cerradas con llave, para siempre, las habitaciones de los muertos".

"Maldecían las gentes a los soldados que habían traído aquella plaga nueva, sacada de sabía Dios qué subterráneo de momias; sabía Dios de qué mundo de esfinges y embalsamadores".

"Allí, en medio de muebles movidos de sus sitios, sobre un piso cuyas alfombras estaban arrimadas a una pared, seguía la juerga, con un descocado bailoteo de manolas del rumbo y de mozos de la peor facha, que se vaciaban grandes vasos de vino en el gaznate, escupiendo a diestro y siniestro".

"Había soñado con hacerse útil entre hombres arrojados, justos y duros, olvidados de los dioses porque ya no necesitaban Alianzas para saberse capaces de regir el mundo que les pertenecía".

"Ahora, quienes habían traído la Época en hombros, dándola, imponiéndola, sin retroceder ante los Recursos de Sangre necesarios a su afirmación, se escondían en folios de contabilidad para olvidar su advenimiento".

'El siglo de las luces', ALEJO CARPENTIER.

"I la sang del primer crim,
germe de la humana guerra,
fou la senyal del règim
que impera damunt la terra".

"Rei vol dir la tirania
que arbora un llamp per fuet,
i si en fa mal ús no expia
els delictes que comet.
Car ell per son propi dret
és inviolable, i mena,
com un bestiar llanut,
el poble que du en l'esquena
el segell de servitud".

"No plou; i el rei demana consell al sacerdot.
Anys fa que Palestina, minvant, sota l'assot
de la secor, gemega. La terra se despulla;
són esquelets els arbres desnús de fruit i fulla;
si el ric menja pa d'ordi, pels pobres no n'hi ha;
la fam els crims engendra; se mor el bestiar;
les mares llet no tenen; badallen en llurs braços
els nins; cauen els homes extenuats i lassos;
i els ulls de la morenta família d'Israel
esguarden llagrimosos, eixa blavor cruel
a les pregàries sorda, com el metall brunyida;
i si un instant l'entela un poc de boira humida,
de sobte, l'arregussa un vent abrusador".

"Jo no sé quina estranya timidesa,
jo no sé quin pudor,
quan els fills han eixit de la infantesa,
tanca el florir creixent de la tendresa
en nostre interior".

'Poemes bíblics', JOAN ALCOVER.



Els meus historiadors preferits són Joaquim Albareda, Perry Anderson, Simon Baker, Hamit Bozarslan, Enric Calpena, Joan Esculies, Ian Kershaw, Jorge M. Reverte i Robert Service.

M'interessa molt la mitologia celta.

El meu filòsof preferit és Sòcrates. D'altra banda, m'encanten Michel Foucault, Sigmund Freud, Karl Marx, Friedrich Nietzsche, Michel Onfray, Anna Pagès, Plató i Bertrand Russell.

Els meus artistes preferits són Salvador Dalí i Jaume Pla.

Per a meditar m'agrada llegir a Jiddu Krishnamurti.

Com a biòleg, m'agrada molt Charles Darwin.

Els meus assagistes preferits són Tomás Abraham, Marcos Arruda, Jesús Ávila Granados, Pablo Badillo O'Farrell, Hans-Georg Gadamer i Ignacio Gómez de Liaño.

D'autoajuda m'agraden Wayne W.Dyer i Álex Rovira.

M'encanta escoltar Al Di Meola, Alice In Chains, Vicente Amigo, Barricada, Beethoven, Carles Benavent, Maria Del Mar Bonet, James Brown, Chopin, Cicatriz, Eric Clapton, The Clash, John Coltrane, Ry Cooder, Alice Cooper, The Corrs, Cranberries, Cream, Miles Davis, Decibelios, Deep Purple, Distorsión, Duncan Dhu, Bob Dylan, Gatillazo, Handel, King Crimson, Kitsch, Lax'n'busto, Loquillo, Lluís Llach, Bob Marley, Metallica, Fermín Muguruza, Iñigo Muguruza, Paco de Lucía, Els Pets, Pink Floyd, La Polla Records, Adrià Puntí, Lou Reed, SFDK, Sangtraït, Sau, Arnold Schöenberg, Sopa de cabra, Bruce Springsteen, El Último Ke Zierre, Umpah-Pah, Neil Young, Frank Zappa... i molta de brillantíssima música.

Estic molt interessat en el que s'amaga dins l'odissea psicològica escrita pel seu caos explicat de maneres tant diferents. Em pregunto fins i tot si és tan necessària com es documenta en molts texts i volums.

M'agrada dibuixar i pintar.

Tinc un recull de contes per a adults titulat 'Intromissió Homínida', un recull de poesies en castellà titulat 'Recuerdos del sanatorio' i una novel.la curta també en castellà: 'Berta persigue a Claudia'. Estic escrivint un assaig, ideant un còmic i pintant amb acrílics, però seguiré escrivint a relats com sempre.


Sergi : )



sergieliasbandres@hotmail.com
sergieliasbandresblog@wordpress.com