el monestir

Un relat de: ginebra_de_camelot
Darrere la tanca, es veia el monestir: la porta foradada per sota, i verdet a les lloses del pati. La font, tancada; l’estàtua del nen grassonet, tenyida de tonalitats de negres diferents. Un ocell sortí pel trencat d’una persiana, vaig acotar el cap com per instint. Recordo endinsar-me poc a poc a l’espai sagrat: em gelà el ram de gladiols frescos sobre una de les tombes del cementiri monacal.

Comentaris

  • Gladiols frescos!!![Ofensiu]
    nadàlia | 25-01-2014 | Valoració: 10

    També m'he quedat glaçat en aquest monestir atàvic si no fos per la presència d'uns gladiols frescos, acabats de collir? Bon relat, breu i bo; difícil però sembla fàcil, aquí rau l'art narratiu. Una abraçada i endavant, albiro al fons del monestir un arbust, és un ginebró. Una abraçada

  • Preciós[Ofensiu]
    Encarna Romero | 19-12-2013 | Valoració: 10

    Quina preciositat! M'agradat molt, Ginebra. Una abraçada...

  • Preciós[Ofensiu]
    Encarna Romero | 19-12-2013 | Valoració: 10

    Quina preciositat! M'agradat molt, Ginebra. Una abraçada...

  • Quanta bellesa[Ofensiu]
    allan lee | 17-12-2013

    en tan poques línies. Benvinguda a RC.

    a

Valoració mitja: 10

l´Autor

ginebra_de_camelot

7 Relats

14 Comentaris

5822 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71