planeta blau

L’arribada al planeta blau va ser estranya. Vam prémer el botó de baixar la rampa i, mentre lliscàvem per la pendent, vam trobar una colla d’aficionats que ens vingué a rebre amb pancartes de diferents mides i escrits, provocant la nostra sorpresa. Tenien un to de pell destenyit i es proveïen d’una pelussa fosca sobre el que semblava un cap. Al costat, una mena de botons que s’enganxaven a guisa d’antenes. Enlloc de quatre potes, els subjectes semblaven aguantar-se sobre dues potes, i, per la nostra sorpresa, no es va trencar cap d'ells en caminar.
La seva llengua tenia sons arcaics i en parlar-nos marcaven molt la separació entre síl•labes; tant va ser així que la màquina va tardar dos minuts en desxifrar la seva llengua; i va resultar que ens convidaven a quedar-nos al seu planeta utilitzant frases ampul•loses. Un d’ells ens va allargar l’extremitat que no recolzava a terra, i la vaig llepar per reconèixer-la. L’alienoide va fer un somriure del revés, amb el que vam deduir que mostrava alegria.
El mateix alienoide va decidir de venir amb nosaltres, vam suposar, perquè va pujar per la rampa expulsant aigua per dos forats de la cara i mirant amb la boca oberta els comandaments. No sabíem si era un boig o no, però vam respirar tranquils en veure que la porta del comandament central era tancada. Va asseure's en un matalàs i el comandant, va fer activar la campana del buit per a descobrir més sobre l’espècie del planeta blau, però el subjecte se’ns va fer malbé en activar la campana.
No vam tardar massa en descobrir que aquell no era la mena de planeta que ens interessava, i vam decidir marxar-ne sense necessitat de discutir. Dos fanàtics es van penjar a la porta, i un d’ells modulava la veu de forma estranya; la màquina ens informà que el que modulava la veu emetia un clixé compost per uns alienígenes molt coneguts, i tragué una imatge de dues dimensions on se’n mostraven quatre d’ells creuant el que se’n diu un pas de zebra.
Vam clicar el RUN i ens vam poder enlairar a noves zones.