El mico de l'anís

M'ha sorprés com descrius tot el seu contingut, aquest poema, enginyós, amb relació a la botella de l'anís del mono, tan popular.
Alguna volta he tastat aquesta beguda, que és suau i és apetitosa.
Enhorabona, Ginebreda.

Cordialment.
Perla de vellut

d'un licor que tots els de certa edat hem conegut. Fa poc vaig veure en una botiga, ampolles i llaunes antigues que em van portar molts records de quan era petita, i és veritat que tot i que jo no prenia pràcticament res del que hi havia, amb aquest poema tan musical i ben estructurat, he reviscut aquells temps, l'època de quan vivia a casa dels pares. Bon relat i bons records Ginebreda.

Rosa.

L'anís del mono és una ampolla, a l'igual que el Calisay, que no ha faltat mai a casa meva. Així com la forma de l'ampolla del licor Calisay es caracterizaba, fins abans que la desfigurèssin, per llur forma ondulant femenina, l'anís del mono té un aspecte marcadament masculí, amb tallat de trencadís, macro-fàlic i de tacte braller. El "mono" bé podria ésser el viu retrat de l'entitat que descric al meu poema "Camí estret de Sodoma". Quan vivia a Cornualla una anglesa em va demanar que li dugués una ampolla des de Barcelona, i així poguer embriagar-se havent dinat com ho feia quan hi vivia a Gibraltar. Bon vespre Ginebres, encantat de que m'hagis llegit a través d'Atlantis, sóc impressionat de la poesia que li dediqués amb tanta maestría a aquesta beguda i sobretot que brilli per la seva originalitat temàtica. Jo també estic enamorat de l'Anis del mono!, sobretot en els dies rùfols en que m'envaeix la melangia pròpia de l'edat. Nil.