EL GAT

Un relat de: kefas

El dia és gris. Com el gat que passa per entre les torretes del terrat. En Guillem se’l mira d’una llambregada i continua netejant el llenguado. Avui és un dia molt especial. Fa vint-i-sis anys que es varen casar amb la Rosalia i li està preparant un sopar especial. Serà una sorpresa perquè ella no en sap res. Ha demanat festa a la feina i ha tornat a casa més d’hora. Sabia que la Rosalia no era a casa perquè ha anat a cuidar-se d’en Tomàs, el seu nebot. 

Gat ? . Torna a mirar el terrat. Si no en tenen pas cap de gat, com és que en volta un pel seu bonic terrat ? Sense treure’s el davantal surt al terrat, preocupat pel regal que hi ha deixat. Ah, les orquídies de llengua de tauró encara hi són! Intactes. Sobre la barana. El Rogeli, el floristo, les hi ha recomanat perquè són una mena molt rara. El seu color rosat, amb una renglera de peduncles que semblen ullals, fa bo el nom amb que algun biòleg les va batejar. Quan se les mira veu el seu nom en llatí “gulielmus hircum”, llengua de tauró, en una banderola de plàstic que en Rogeli ha plantat a la torreta Quin goig que fa ! Oh, pensa, que contenta estarà la Rosalia quan la vegi !. I el gat ? 

S’ha distret amb la orquídia i s’ha oblidat del gat. Mixeta, mixeta, comença a xiuxiuejar, amb l’esperança de que surti del seu amagatall. No el pot pas deixar al terrat, aquests animals són capaços de fer-ho tot malbé ! Sent un soroll S’ajup per mirar sota dels geranis i quan va a separar una de les torretes, el gat surt disparat entre les seves cames i s’enfila per l’heura de la paret lateral. Amb un gest ràpid intenta engrapar-lo però només aconsegueix clavar un cop a la torreta de les orquídies que, amb gran estrèpit, cau a la terrassa del pis de sota. El pis d’en Rogeli. 

Queda glaçat, incapaç de pensar. Lentament, arrossegant l’esquena per la paret, s’asseu a terra i comença a sanglotejar en silenci. Al cap d’una estona escolta una veu familiar al terrat de sota: Què és això? . I una altra . “Què passa, Rogeli ?”. Es la Rosalia !. Nota que se li tanca la respiració. Què hi fa la Rosalia a casa de ..? De cop ho entén tot. “És una orquídia que m’ha vingut a comprar aquest matí”, comenta amb veu baixa en Rogeli i tot segui es posa a riure “Mira, l’he batejada amb el seu nom en llatí, Guillem Cornut !“ 

Comentaris

  • Coi de gat! hahaha[Ofensiu]
    Montseblanc | 11-06-2018

    Ostres, pobre Guillem, quina manera d’assabentar-se de les coses. I què dolent el florista, pel treball se’n fot... Jo, quan has escrit “llenguado” ja veia que el peix acabaria a la boca del gat. Però no, la cosa ha estat més greu... Humor gairebé negre hahaha.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: