El cas de la cantant assassinada (IV)

Un relat de: Josep Clínez

Cristina Castells mastegava el xiclet voluptuosament, movent al mateix temps les seues corbes esveltes. Sandra s'assegué i Cristina l'imità.
-Esteu perdent el temps, jo no he matat a ningú.
-Jo tampoc ho crec, però tinc que fer-te unes preguntes.
-Rapidet, per favor.

No tenia bons modals. La següent mitja hora la passaren parlant sobre el mateix de sempre: on havia estat, si havia notat alguna cosa estranya, etc.
-Després del dinar, què va passar?
-Acabarem a les tres i mitja. Ho recollirem tot, ens despedirem i a les quatre el meu pare i jo ja estàvem en casa. No puc haver-la matat, Ellen morí a les cinc i quart.
-D'acord. Gràcies per la seua col·laboració.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: