Vila Torment (IV; el secret)

Eren les tres de la matinada i notava la calor en el meu cos. Un desassossec se va anar apoderant de mi. De sobte, vaig obrir els ulls i vaig vore que la porta de la meua habitació que donava un corredor, estava oberta. Jo no l'havia deixat oberta la porta, estic segur. A més, la finestra de la meua habitació estava oberta de part a part. Em vaig alçar i em doní compte que se sentien uns laments, com una oració, des de fora. I la llum estava oberta. Vaig aguaitar i em vaig adonar de que Cris i la meua germana també estaven aguaitats, i morts de por. Em van veure i van dir que fóra a mirar. Que remei. Vaig ser al principi del corredor i vaig vore com, fugaçment, una ombra passava davant dels meus ulls. No els vaig dir res a Cris i a Noe, però els vaig demanar que m'acompanyaren a buscar Mir i a Iris. Abaixarem al segon pis (estàvem en el tercer) i cridarem a la porta en què Mir i Iris dormien. Ningú va contestar. Vam tornar a cridar i vaig sentir com algú m'agafava del muscle. Vaig fer un crit agut i em doní compte que només era Mir.
Veniu - va dir amb una veu entretallada.

Vam ser al primer pis, a la biblioteca, i Mir va agafar un llibre i va començar a llegir. Un poema esgarrifós:

A les nits vagarà
I no et donaràs compte.
El desassossec de tu s'apoderarà
Mentres passeja La Morta.
Ningú escaparà
De les seves urpes.
Mai la matareu
Perquè ja esta morta.
acostumeu-vos al dolor
Perquè ve...La Morta.

Noe no va poder evitar donar un crit mentres Mir ens explicava el significat de la poesia:
La Morta és una ombra que passa les nits vaguejant per les casa fúnebres i que va acorralant les seues víctimes fins a extirpar-los violentament l'ànima. No hi ha escapatòria possible, estem atrapats.
No pot ser! - va dir Cris.
L'única forma de fer que se'n vaja és donant-li l'objecte amb què tanta ànsia busca: L'Anell. Un anell que en el seu dia el seu promés li va regalar. Ell mateix es va enamorar d'una altra, però com ja era casat amb La Morta no va tindre més remei que matar-la, i al quedar-se viudo, es va poder tornar a casar. La Morta no és roïna, només és que està boja d'amor i al mateix temps de venjança, i com no té noció del temps, està esperant a tindre l'anell per a poder ressuscitar i venjar-se del seu promés, a què ella crega que encara és viu.
I Iris? - vaig preguntar instintivament.

Llavors vaig vore com Mir va començar a plorar dient:
Ja és morta. Està en la seua habitació, descansant per sempre.
Oops, ho sent. - no vaig tindre més remei que dir.
Però ara el més important és l'anell, i no m'estranyaria que un o dos de vosaltres moríreu en l'intent. Aneu amb atenció.

Eixa frase se'm va quedar en la ment per sempre, encara que vaig voler intentar-la esborrar.