El cas de la cantant assassinada (VI)

Un relat de: Josep Clínez

Decidiren d’interrogar tos dos a la criada. Aquesta era molt jove, i li suaven les mans. Quequejava un poc a causa dels nervis.
-Senyora Karev, on era a les onze del matí, després de servir les pastetes?
-Vaig anar a... a... a regar les plantes.
-I quan va acabar de regar-les?
-Fou un instant. A les dotze menys quart me’n vaig anar a la cuina, a continuar preparant el dinar. A les dues el vaig servir i me’n vaig anar a dinar jo sola, a la cuina.
-Sempre dina sola?
-Sí.
-I quan va acabar de dinar?
-Les dues i mitja. Vaig arreplega els plats i em vaig posar a fregar-los.
-Vostè trobà el cadàver d’Ellen Grey?
-Sí, cap a les cinc.
-Les cinc?
-I...i...mitja. Les cinc i mitja. Estava al bany, però com tardava molt vaig trucar a la porta. Com no contestava, vaig obrir i la vaig trobar a la banyera, dormida – començà a plorar.
-Tranquil·litze’s, senyora Karev. Alguna cosa més, Jordi?
-No, pot anar-se’n.
-Gràcies.

Quan la criada desaparegué, Jordi agafà el telèfon.
-A qui truques?
-Hola? Sóc el policia Clos, el que el va interrogar. Senyor Grey, puc fer-li una pregunta?...Sí...Vostè té jardiner particular?...D’acord...Moltes gràcies.
-A que ve això?
-Katerina va dir que havia eixit a regar les plantes. Però Patrick m’acaba de dir que tenen jardiner particular.

Se sentí com trucaven a la porta.
-Porte l’informe de l’autòpsia.
-Gràcies Lena, molt amable.
-Muerte por ingesta masiva de somníferos. Hora: 17:15.
-Crec que ja ho sé, Jordi.
-Sí?
-Tenim que anar a la mansió dels Grey. Agafa l’abric.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: