El cas de la cantant assassinada (Epíleg)

Quan Katerina obrí la porta, Patrick i Cristina se li llançaren al damunt:
-Has dit alguna cosa, Katerina?
-No, no, no he dit res.
-Segur? Com per culpa teua ens engarjolen, voràs... – amenaçà Cristina.
-Però perquè teníeu que matar a la senyora?
-Jo t’ho hem explicat. Un divorci duu massa maldecaps, és millor tallar-ho de soca-rel. Té, neteja el pot de somnífers, no siga cosa que troben ditades meues.
-Massa tard, senyor Grey.

Tots tres es giraren. Havien deixat la porta del jardí oberta, per a que entrés l’aire.
-Queden detinguts per l’assassinat d’Ellen Grey.
-No pot ser, no té proves!
-Li explicaré la història. Vostès dos eren amants, i volíeu eliminar-la per a casar-vos sense que hi hagués rebombori i damunt, quan Ellen ho descobrí tot, encara amb més motiu. A les cinc, l’hora del te en Anglaterra, Katerina amollà uns quants somnífers en el te de la senyora Grey. Arrossegàreu el seu cos fins a la banyera per a que semblés un suïcidi.
-Vostè té massa imaginació, no té proves!!! I per què ens tindria que ajudar Katerina?
-Katerina escoltà tota la discussió d’Ellen i Patrick al dormitori. Segurament Patrick li posaria la mà al damunt, no ho sé, però quan s’adonà de que Katerina ho havia escoltat, l’obligà a ajudar-lo. No és així, Katerina?

Katerina estava sent esposada, a l’igual que Patrick i Cristina. Féu que ssí amb el cap.
-No aconseguirà tancar-nos a la presó!
-Katerina, dóna’m el pot de somnífers. Ja tinc una prova, veus?

Finalment, tots tres pujaren al cotxe–patrulla i Sandra i Jordi s’encaminaren cap a la comissaria.

Cas tancat.