Zoooooombies

Un relat de: Josep Clínez

Fa més o menys una setmana vaig anar al cine amb el meu amic Miquel a veure una pel·lícula de por. No recorde el títol, però sé que anava d'uns zombies que envaïen una ciutat. No m'agradava molt, i vaig tancar els ulls per a descansar. Als pocs minuts els vaig obrir. En la pantalla es veia com els zombies entraven en uns cines. Dels últims seients sentíem crits. Quan em vaig girar vaig veure que uns zombies (iguals com els de la pantalla) havien entrat en la sala de cine i anaven mossegant gent. Al principi vaig pensar que tot això era una broma, perquè tot el que passava es veia a la pantalla simultàniament, com si estiguérem dins la pel·lícula. Però, en vore com els caps anaven regolant, em vaig alçar de seguida i vaig córrer a amagar-me darrere la pantalla de cine, on hi ha un xicotet espai per clavar-se. Allí amagat vaig vore com agafaven al Miquel i se l'enduien fora. Vaig estar-me quiet un quart d'hora, quasi sense respirar. Quan em vaig atrevir a eixir tota la sala era una massacre, plena de sang i caps solts. Vaig buscar a Miquel amb la mirada, però no el vaig trobar. La pantalla projectava com els zombies havien eixit al carrer i ara estaven a la plaça del poble. Vaig intentar obrir la porta d'emergència, però estava tancada. Vaig anar fins a la porta de dalt i vaig eixir. El passadís estava ple de cadàvers, i allí vaig trobar el cap de Miquel. Vaig mirar les altres set sales i totes projectaven el mateix. No quedava cap ésser viu. En la sala cinc la porta d'emergència sí que estava oberta, i vaig eixir per allà. Donava a unes escales que anaven fins al pàrquing. Vaig baixar amb la intenció d'agafar un cotxe i anar-me'n a casa. L'aparcament pareixia una fossa comú. Vaig pujar a un cotxe amb les claus posades i vaig arrancar. Sentia com esclafava els cranis mentre pujava la rampa per sortir al carrer.
Vaig notar com una mà m'agafava el cap. Em vaig girar i un zombie va començar a fer força amb la mà destrossant-me el crani...

* * *

Aleshores Miquel em va despertar. La pel·lícula ja s'havia acabat i m'havia quedat adormit. Havia sigut un somni??? Ens vam alçar per anar-nos-en, i quan em vaig girar per últim cop a mirar a la pantalla, juraria que posava: "Basat en fets reals".

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: