El cas de la cantant assassinada (III)

Un relat de: Josep Clínez

Sandra jugava al buscamines quan veié sortir a Patrick del despatx de Jordi Clos. Estava plorant. Jordi eixí moments després i s'assegué al costat de Sandra.
-Que has tret de bo?
-Comença tu.
-Molt bé. Supose que deus saber la història, no?
-Sí, vés al gra.
-Quan pararen per esmorzar, Ellen se n'anà a la seua habitació a despertar a Patrick i retocar-se el maquillatge, no?
-Sí, i després tornà molt més deprimida.
-Exacte, saps per què?
-No.
-Pensa un poc: un marit futbolista, jove, atractiu...
-Tenia una amant.
-Molt bé. Ellen trobà roba interior que no era seua i ho descobrí tot. Es posà a plorar i per això es quedà a maquillar-se més temps i eixí mitja hora després.
-Alguna cosa més?
-No, de moment.
-Tindrem que dur al fotògraf, la filla i la criada.
-Els vaig a trucar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: