Premonició (I)

Quan acabàrem de sopar, ens van fer reunir-nos a la vora del foc. Era una imatge típica de qualsevol campament d'hivern: tots al voltant del mestre, que explica llegendes i toca la guitarra. Entre tots vam explicar molts contes, uns més terrorífics que altres, però el que més m'agradà fou aquest:

Conten que fa un temps, amagat en aquest bosc que ens rodeja, vivia un llenyataire. Conten també que tenia dona, fills i un bon treball. Però un dia, arribà un home, un constructor, i s'enamorà de la seua dona, Maria. Sa dona s'endugué els fills i l'abandonà.
El llenyataire estava ple d'ira. Sol, enmig del bosc, condemnat a talar arbres durant la resta de la seua vida.
Estava tan enfurismat que segrestà als seus fills i els amagà al soterrani de la seua casa. Maria i el constructor els donaren per desapareguts i mai sospitaren de que el llenyataire els tenia.
Un dia, despertà i veié com el bosc s'incendiava. I ho comprengué tot. El constructor s'havia enamorat de la Maria únicament per a convèncer-la de que cremés el bosc. I la Maria, ho va fer.

El llenyataire deixà escrita una nota, la lligà al seu colom missatger, i el deixà anar per veure si algú ho llegia.
La seua ex-dona, que era davant del bosc contemplant com queien els arbres, reconegué el colom i li agafà el missatge. El missatge anava per ella, i deia que els seus dos fills estaven en sa casa, i que intentés salvar-los. Però no hi hagué res a fer.
Només es trobà el cadàver del llenyataire. L'enterraren, i Maria, com que no estava divorciada oficialment, complí el seu any de dol. Quan eixe any acabà, i després de que el constructor l'abandonés per una altra, es llençà al riu. No sabem si ha mort o no, perquè ningú l'ha tornada a veure, però conten que s'amaga ací, entre l'arbreda, esperant que el seu estimat constructor torni.
Sobre la zona de bosc cremat es construí aquest campament, així que vigileu perquè, algun dia, us podeu trobar la Maria dormint al vostre costat.

Tots ens quedarem amb el cor en un puny. Quina història més trista! Marc, sobretot, es quedà amb una cara molt estranya, mescla d'escepticisme, por i sorpresa.

Ens enviaren als bungalows. Quan l'Elisa, el Marc i jo arribàrem, Carles ja dormia.
Ens donarem un bes de bona nit i ens ficàrem dins del sac