Discurs

- Pigmalió ha mort- va sentenciar l'orador- i amb ell, tots els creadors de bellesa, perden un pare, un símbol, un ideal, una imatge que copiar, reproduir, imitar, recrear, abastar com si fos l'aliment dels deus que pots absorbir pels porus de la pell mentre abraces el seu cos d'artista genial, de creador imbuït de l'alè primigeni capaç de donar vida al marbre que, com si fos fet de cèl·lules, pren forma i moviment per enamorar a l'observador, al oient que beu de les seves paraules, al creient que dubtava de la seva fe, però que en trobar-se davant d'aquell ésser meravellós, fruït de la passió genial de l'artista que ha sabut plasmar tot el seu art en les formes, en l'expressió, de la seva obra, ha recuperat el millor d'ell mateix captivat per la màgia del saber fer i que ara, emmudit per la mort del geni, pena per no haver descobert abans l'obra guaridora de la fe perduda en mans de tants imitadors menyspreables, falsificadors d'esperit, que venen el producte sorgit de les hores de rancúnia que els ha portat a blasfemar contra qui és el centre dels seus pobres somnis d'artista…
Amb un cop sec, el cap de l'orador va caure damunt del taulell de fusta. Quaranta cinc segons assenyalava el marcador digital suspès per damunt de l'entarimat. Un murmuri de desaprovació va recórrer les primeres fileres de butaques, on seien els seguidors de l'orador que ja havien començat a trencar els resguards de les apostes emprenyats per la sobtada mort per asfixia.
- No hi ha dret- rondinaven- ja coneixia les regles del concurs! Si no podia aguantar ni un minut sense aturar-se que s'hagués quedat a casa! Quina manera de fer-nos perdre els diners! Hi ara, com serà l'altre? A veure, aquest es diu H.Vosaltres el coneixeu? Jo vaig escoltar-lo a Nova York al setembre, va sobrepassar el minut i mig i encara viu! Doncs aposten-mi, va! Cinc-cents euros a guanyador! Tres-cents a segon! Ui, que tu no et vols mullar, cagat! Cagat ton pare! Va no us baralleu que aquí em vingut a divertir-nos…