DE NIT

Un relat de: Xunxi
De nit ens sorprèn la lluna,
amb els cossos enllaçats,
i al matí el sol ens troba
en silenci,
de batecs encadenats

En gronxats en la foscor
de vaivens compassats
de besades i suor
en sons de plaer,
captivats

Sense perdre una engruna
en la dolçor d’olors enfangats
recullin les carícies una a una
per sempre,
en l’amor encallats

Comentaris

  • De nit...[Ofensiu]
    free sound | 14-04-2011 | Valoració: 10

    ens sorprenen els somnis, que es reflexen al matí...
    Són els somnis que algun dia si tu vols els pots gaudir!!!
    Bonic poema.
    Gràcies company!!!
    Una abraçada

  • trobar-se en l'amor..., quina meravella!![Ofensiu]
    teresa serramia | 30-03-2011

    la lluna...,sembla que embruixa. Trobar-se en un altra persona...,com en un mirall...quina joia!!
    Gràcies per comentar-me...M'ha agradat molt trobar-te en aquest camí fascinant de Relats. Gràcies per fer-me companyia...Et seguiré llegint.

  • sensual poema que juga també[Ofensiu]
    joandemataro | 23-02-2011 | Valoració: 10

    amb la màgia de la nit...

    celebro que t'hagi agradat la pappallona sense ales, el curt és realment preciós
    fins aviat
    una abraçadota
    joan

l´Autor

Xunxi

24 Relats

154 Comentaris

41746 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


Miquel Martí i Pol