Cercador
DE NIT
Un relat de: XunxiDe nit ens sorprèn la lluna,
amb els cossos enllaçats,
i al matí el sol ens troba
en silenci,
de batecs encadenats
En gronxats en la foscor
de vaivens compassats
de besades i suor
en sons de plaer,
captivats
Sense perdre una engruna
en la dolçor d’olors enfangats
recullin les carícies una a una
per sempre,
en l’amor encallats
amb els cossos enllaçats,
i al matí el sol ens troba
en silenci,
de batecs encadenats
En gronxats en la foscor
de vaivens compassats
de besades i suor
en sons de plaer,
captivats
Sense perdre una engruna
en la dolçor d’olors enfangats
recullin les carícies una a una
per sempre,
en l’amor encallats
Comentaris
-
De nit...[Ofensiu]free sound | 14-04-2011 | Valoració: 10
ens sorprenen els somnis, que es reflexen al matí...
Són els somnis que algun dia si tu vols els pots gaudir!!!
Bonic poema.
Gràcies company!!!
Una abraçada -
trobar-se en l'amor..., quina meravella!![Ofensiu]teresa serramia | 30-03-2011
la lluna...,sembla que embruixa. Trobar-se en un altra persona...,com en un mirall...quina joia!!
Gràcies per comentar-me...M'ha agradat molt trobar-te en aquest camí fascinant de Relats. Gràcies per fer-me companyia...Et seguiré llegint. -
sensual poema que juga també[Ofensiu]joandemataro | 23-02-2011 | Valoració: 10
amb la màgia de la nit...
celebro que t'hagi agradat la pappallona sense ales, el curt és realment preciós
fins aviat
una abraçadota
joan
l´Autor
24 Relats
154 Comentaris
41746 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Ara mateix enfilo aquesta agullaamb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
Últims relats de l'autor
- Per la mare
- IGNORANTS
- El meu núvol “Partícules d´aigua que formen a l´atmosfera una massa de color blanc o gris”
- Adéu amor
- I un altre cop
- Només per a tu,
- ACARONAR-TE
- L' Avi Eudald
- LA FAM
- Al pati de l’escola
- L’ Ametller ha florit
- Onada
- Els meus tresors (els meus fills)
- Gotes de lluna, penjades al cel
- Aquella abraçada