Creació

Desplegues veritat i guanyes basa
en el amor d'hivern
que anem forjant.

Descobreixo quelcom
de nou en tu
ara que fa tants anys
que et coneixo:
segueixes essent capaç de donar la llum.
De forma figurada.

La teva cara aleshores
s'ilumina i torna jove.
I guanyes basa.

Si, ets capaç de treure del teu cos
la llum amb plor i dolor.

Jo sóc fort ho sé, em dic, també.
Fiable per a la meva sorpresa.
Em van donar aquest missatge en nèixer.
He d'aguantar el pes
i mirar endavant
Potser malaeixi de vegades
La poca sort..

Ara sé que sóc fort.
Poser hi ha quelcom de casual.

També tinc por,
en franca incongruència,
i dubto de mi
i m'acuso, tal vegada amb raó,
incoherent.

Però ho torno a dir:
tu fas molt,
fas una cosa que jo no sé
o no puc fer,
Crear.


Et desfàs per aquells que jo més estimo
i que no voldriem veure mai ferits.
i treus de tu el millor
i el que més aprecio:
Crees.

I ho fas de franc, per aquests que
no voldriem veure tampoc
genoll a terra.

Sóc fort potser aquest moment
que m'esperona la ràbia i el
convenciment.

Se que sóc fort
quan em reptes
inequívoca i atàvicament
per a que actui;
Tu ja has fet, mestrestant,
La teva part.