Converses amb el més enllà

Hola.
Hola.
I tu qui ets?
Jo? Un zombi.
Ah, caram. No se't nota gaire, doncs.
Mira, què vols que et digui.
I què tal et sents?
Psé.
Quant fa, d'això?
Uns… cinc-cents set anys.
Ah, està bé.
Mira.
I... t'agrada, això de ser un zombi?
Dona, normal.
Clar… i la família, com ho duu, això teu?
De cap manera. No tinc família.
Vaja… ho sento.
No, no pateixis. Vaig devorar-los, ara fa uns dos segles.
Ah, carai… està bé.
No sé, a vegades els enyoro una mica.
Normal… i, vens molt, per aquí?
El suficient.
I com és, que vens? Algun motiu en concret? O hi vens… per què sí?
Hi vinc per hobbie. Vaja, és que hi ha una cosa que m'agrada molt fer, i vinc aquí a provar sort.
Ah sí? I quina és, aquesta teva gran afició? Potser la compartim!
M'agrada menjar conys.
Ah, ostres… caram tu… doncs a mi… a mi m'agrada que…
Literalment.
Oh, hòstia, així… així no cal… em… Compte!
Què passa?
T'acaba de caure l'ull.
Ah, sí, gràcies, a vegades em passa. Espera, que m'ajupo per recollir-lo… No marxis eh, hem de concretar això del cony i… eh! Eh! I ara, on ha anat? Al lavabo de la discoteca, segur. A arreglar-se al maquillatge.