Com t'ho diria

Un relat de: unmarpernopensar

Saps què diuen les estrelles? Que sense tu no brillen.
I la lluna? Que no seria mai plena.
Qualsevol s'enamora d'aquest indefens somriure.
Fins i tot roselles s'aixequen en veure tal solstici. Silvestres i salvatges, que es desfarien quan fossin tocades amb delicadesa.
Papallones blanques, mars platònics, cels de roses... Res podria ser més bell que aquest rostre que llueixes.
I és trist haver-se de conformar amb confonentes mirades, en veure't llunes als llavis i no poder-les conquerir, en voler-les veure sempre i mai poder fer-ho efectiu.
En estimar-te, i no poder fer el conte veritat.
En reviure allò que havia somiat.


Comentaris

  • Suzanne | 19-12-2007 | Valoració: 10

    Un caramel pels sentits. Per resumir: senzillament perfecte.

  • Moltes imatges[Ofensiu]
    Lèvingir | 19-12-2007

    moltes sensacions, per estimar.

    Lèvingir

  • indefinida | 19-12-2007 | Valoració: 10

    Per no saber com dir-ho crec que te'n has sortit prou bé :-)

    Benvingut/da!


    Petons.

  • Qualsevol s'enamora d'aquest indefens somriure[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 18-12-2007

    quin poema més fantàstic, tot i la tristesa de l'essència...

    Cada vers, ple de missatges que es deixen entreveure entre un cor enamorat de la vida, la lluna i el cos, i una piscina (buida?) on ningú s'hi gosa llençar...

    Tu no saps que els contes (no sempre, però a vegades, si li demanes a la lluna amb tota la força de la vida) es fan realitat?

    No desesperis, que un indefens somriure pot donar sorpreses.

    una abraçada

  • Com t'ho diria jo a tu?[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-12-2007 | Valoració: 10

    Trobo que ho has dit perfectament!
    Has confegit un text amb dues parts ben diferents: la primera, des de "Saps què" fins a "llueixes", que està escrita amb una prosa poètica preciosa, resulta dolça i fa somriure...
    La segona, des de "I és trist" fins a "somiat" és plena de melangia, vessa enyor per tots costats, cada paraula i cada línia.

    Com t'ho diria jo a tu? No deixis de somiar, no deixis d'estimar, no deixis d'escriure...

    Ja que gràcies al teu comentari he pogut descobrir-te com autor/a, ara espero poder gaudir aviat d'una altra obra teva: Ha estat un plaer llegir-te!

    Et dono la benvinguda a aquest món de paraules, desitjant que la passejada et sigui ben grata, i t'envio una abraçada per celebrar la coneixença,
    Unaquimera

  • ada | 17-12-2007 | Valoració: 10

    Saps..?..jo també he viscut una història màgica..com un conte..però quan em semblà que es feia realitat..vaig descobrir que era un somni..
    Escriu!!..ho fas bé..

  • Molt maco![Ofensiu]
    escenciadetaronja_ | 16-12-2007

    I a més, àgil per llegir. Crec que tothom, en un moment o altre, s'ha trobat en el teu lloc i tu ho saps descriure molt bé.
    Sort i bones festes!

  • MOLT BONIC AQUEST POEMA[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 16-12-2007 | Valoració: 8

    MOLT BEN ESCRIT I ENTENEDOR, MOLT ROMANTIC. COM T'HO DIRIA? MACO, MACO. BONES FESTES!

  • M'agrada aquest poema.[Ofensiu]
    paparola | 16-12-2007 | Valoració: 10

    Te una doço que arriva, sentiment que crec molts em patit. M'agradat llegirte

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: