Ho tinc clar

Un relat de: unmarpernopensar

Avui escric sense esma.
Difinitivament vull creure que m'he tornat a enamorat, d'una deesa. No crec que fos amor a primera vista, no crec que sigui tan gran com el del passat.
Però camins esborronen les fronteres i atzucats desapareixen, queden apagats.
Avui començo de nou un conte. Un més.
Somriures, misteris i mirades. No calen paraules.
Ens descriurem com pètals de roses. Enigmes...Junts, amants dels sentiments, de la passió.
Misteris...Serem lliures de l'esplèndit roser solitari, podrem viure grans moments.
I quan arribi el mal dels dies, quan pètals ja no quedin; ens quedarà en el nostre cor sagnant, l'espina rosada, que perdurarà en nosaltres, fins la fi del nostre conte.
M'estimes..no m'estimes...? Perquè no véns a jugar?


Comentaris

  • ada | 20-12-2007

    Quina sort!!..un nou conte..tornarà a jugar..segur..
    ja ho veuràs..!!

  • Concís i sincer[Ofensiu]
    bufanúvols | 20-12-2007 | Valoració: 10

    M'encanta això que dius.