Ignorants apassionats...

Un relat de: unmarpernopensar

Sovint, els que ens agrada escriure, bé o malament, ens sentim apassionats per la nostra vida marinera. Les paraules són peixos; les quatre ratlles malescrites, rius; que desenvoquen al mar, al gran llac de les coses perdudes.
Records, imatges...
No hi ha res que se'n escapi, tots els nostres residus acaben al mar.
Indefens, el pobre...
Aprofitem aquests quatre ratlles, per abocar els nostres pensaments, les nostres inquietuds, que perduren en abundància i ens en fan eco de tant en tant.
Alguns encara floten, d'altres perduren al fons, contaminant perpètuament, al gran llac de les coses perdudes.
M'agradaria amb un crit esborrar-les totes.
M'agradaria endinsar-me en terres desconegudes.
Però seria entrar en terreny privat. Millor quedar-me amb un mar d'idees. On sempre et queda l'horitzó, per seguir conquerint estrelles...

Comentaris

  • cal lluita[Ofensiu]
    Lèvingir | 28-03-2008

    i rebuig d'ignoràncies com aquestes
    el mar i la terra necessiten apassionats amb revolució intensa.

    Lèvingir

  • Ignorants?[Ofensiu]
    Melcior | 27-03-2008 | Valoració: 10

    tal vegada si , però si hi ha passió , pensa que ja hi ha alguna cosa .
    Endavant!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: