Deu ser l'hivern oi que fa sentir els moments mss baixos....m'agradat molt el teu poema

M'agrada el teu poema.

M'agrada

no em preguntis perque...

M'enrecordo la primera vegada que vaig veura entrar una dona atonyinada pel marit entrar per la porta d'un hospital....jo pensava que era un fet d'altre epoca. I el que es ben cert es que en un segle on tot avança , anem enrera amb en comprensió, amb dialeg i amb el dret mes important; respecte cap l'altre. Be, el teu escrit, reflexe el egoisme del home i la manca de dialeg molt ven reflexat. Pero fa esgarrifança, pensar,que mes de les que ens pensen es un fet real. I la pregunta es quan aquests fets seran passat.

Estaria be poder trencar el mirall, i de sopte fossis lliure. Pero el fet es que la vida t'esta posant constanment el mirall..trencarlo es tan dificil.

Llegir el teu poeme es pensar tantes vegades vas entre ombres i que t'agradaria tan veure llum...si la llum d'uns ulls.

Però una mirada amb un somriure es una de les millors coses que et pot passar al dia.

les vides que vivim si....

Un regal molt maco, poema que arriva ho saps oi?

Quin poeme mes dolç. M'encantat la sensibilitat, Genial.

Saps? aquesta expressió sense pena ni gloria, ha format al meu vocabulari durant un temps...i encara algun dia em surt dels llavis.
Malgrat jo si vaig a una feina que m'encanta.
Però de vegades t'agradaria que els teus dies tinguessin alti-baixos com temps passats, dies en que et senties plena, dies que no t'haguessis aixecat del llit per fustracions de las propies vivencies...
Però es curios jo quasi be tolero pitjor...aquest dies que no tens motius per estar malament, però tampoc tens motius sentirte plena.
Aquests son els meus dies sense pena ni gloria.
Be jo sempre penso, que aixó es temporal...oi?
Una abraçada.

I Gracies per el teu comentari. No soc poeta i es nota oi? però si que puc dir que la majoria dels meus poemes son escrits amb el cor.
Un peto.

Es maco quan estimes...i sents .

LLegir e identificar-se, la veritat es que llegint els teus relats m'he sentit a mi mateixa. Escrius de forma que arriva..be a mi m'ha arrivat. Genial.