Cercador
De tot cor, amiga
Un relat de: unmarpernopensar- Compartir:
Vius de silencis i promeses apagades , de sol a sol, de tendències que perduren. Fructíferes aigües de mal beure, i fal.làcies, més fal.làcies. Respires fugaçment i endreces bells paratges.Descrius inconscientment, i esnifes prejudicis. Destruint així entorns, i interessos pinturescos. Generant així explosions,i espelmes que t'enlairen. Camina i obra els ulls, no et perdis per la vida. Als núvols s'hi està bé, però sempre et queda el caure. Viu i amplifica el pas a pas, i justifica't les paraules. Entén-les com no fas, i marcar-les a un ritme.
El món està per fi, i tu i jo, per entendre'l.
Comentaris
-
bonic, molt...[Ofensiu]boleta | 17-02-2008 | Valoració: 10
...m´encanta com escrius... tant mateix, un apunt: després dels núvols, una gran caiguda, sí.... però, almenys... jo (o qui sigui) he tingut el gran plaer de passejar-m´hi. Quan la caiguda... sabent del paradís.... aprendrem a reenlairar-nos al cim del cel, més amunt i més enllà d´on pot veure-hi la realitat, a voltes massa absurda. Un petó molt gran!! I endavant!!!