De tot cor, amiga

Un relat de: unmarpernopensar

Vius de silencis i promeses apagades , de sol a sol, de tendències que perduren. Fructíferes aigües de mal beure, i fal.làcies, més fal.làcies. Respires fugaçment i endreces bells paratges.Descrius inconscientment, i esnifes prejudicis. Destruint així entorns, i interessos pinturescos. Generant així explosions,i espelmes que t'enlairen. Camina i obra els ulls, no et perdis per la vida. Als núvols s'hi està bé, però sempre et queda el caure. Viu i amplifica el pas a pas, i justifica't les paraules. Entén-les com no fas, i marcar-les a un ritme.

El món està per fi, i tu i jo, per entendre'l.


Comentaris

  • bonic, molt...[Ofensiu]
    boleta | 17-02-2008 | Valoració: 10

    ...m´encanta com escrius... tant mateix, un apunt: després dels núvols, una gran caiguda, sí.... però, almenys... jo (o qui sigui) he tingut el gran plaer de passejar-m´hi. Quan la caiguda... sabent del paradís.... aprendrem a reenlairar-nos al cim del cel, més amunt i més enllà d´on pot veure-hi la realitat, a voltes massa absurda. Un petó molt gran!! I endavant!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: