Cercador
Carrer Pelai
Un relat de: llu6na6- Compartir:
Entraré en mil botigues, de Nadal sobreeixides.
Colpejada l'oïda de cridòries i música,
borbollant formigueig, gent entrant i sortint
en impuls sincopat; ulls desperts dins la nit.
La moda compulsiva, s'encasqueta barrets
dins provadors de somnis emmirallant-se impúdica,
les cuixes enxarxades en virolades mitges
de ratlles esperpèntiques.
Atabalada, topa amb mi la pressa.
S'encenen i s'apaguen llums, impunes.
I em deixo endur, Pelai avall, autòmata,
i assaboreixo instants, que com amants
m'abracen per l'espatlla adelerats,
camí de mi enllà.
Comentaris
-
m'imagino...[Ofensiu]Equinozio | 09-12-2005
.. de nit caminant. Però per les rambles. Ple a tope de gent... bufff quin pal. M'agrada tot el conjunt del poema però sobretot quan hi has posat la paraula automates. Jo crec que defineix molt bé el nadal.
Tots a comprar... Ale! alE! buff.. no m'agrada el nadal però el teu poema si.
un petonas
Equinozio -
sensacions...[Ofensiu]ROSASP | 08-12-2005
d'una estranya barreja. Borbolls de gent, de consumisme sense mesura i de neguit que empeny, contrastant amb aquest moviment autòmata del teu cos que es deixa portar per un ritme imperceptible. Entre tot aquell cridori eixordador i teatral, contemples des de dins l'abraçada vital i nua que s'amaga entre les ombres i les llums del carrer Pelai.
Moments teus, plens de matisos...
Una percepció molt íntima, entre la multitud.
Molts petonets! -
k faria el Nadal...[Ofensiu]cassigall blau | 08-12-2005 | Valoració: 10
...sense la teva poesia...