caputxeta busca llop

Has estat caputxeta algun cop i has trobat un llop a qui donar-li-ho tot perquè tenies ganes d'estar amb el, de 'jugar' amb ell?

Com aconsegueixes encertar tant de ple en el missatge que envies?

Els llops (i les llobes) són animals salvatges, no són gossets faldillers..
qui juga amb llops ha de saber amb qui juga,
qui mira a les pupil·les del llop i aguanta la mirada no li calen psicotròpics perquè udolarà el reste de la seva vida, sense oblidar aquells ulls...
qui llepa la pell d'un llop no aten a altres ofertes,
qui vol olorar l'alè d'un llop (ADORABLE, si senyor!!) viatja on calgui,
qui coneix un llop es torna vulnerable,
potser es trencarà però potser no si en el fons es descobreix també llop/lloba...

en tot cas, sempre haurà valgut la pena, sens dubte!
La búsqueda és el que ens mou, el que ens fa sentir vius!

Has tornat a fer que em quedi meravellada, paralitzada, etc, davant del teu poema. M'agrada molt com acabes sempre els teus poemes. Sempre els acabes amb frases que, d'alguna manera, donen sentit a tot el poema, plantegen una solució i et donen una lliçó.. En aquest cas:
- Qui busca ... troba.-
Sí, és veritat, qui busca una cosa amb el cor, qui busca una cosa amb moltes ganes, al final, amb paciència, l'acaba trobant. Molts petons!!

P.D: aaa i torna-ho a fer sempre que vulguis això de meravellar-me amb els teus escrits!

laura^^

m'ha encantat.... suposo que pels dies que estic passant.... potser no calia l'apunt de "és el que volies", ja s'enten, però genial.... vas transformar-te en psicofàrmacs?!!??! d'on treus les idees?!?!?!
un petó!!!
Sílvia