Captiva

Després de ballar amb les onades, quan la llum minvava a poc a poc, de sobte i sense cap raó, vaig voler ser mar i escuma. Aigua per sempre. I vaig deixar anar la taula mentre em submergia. I aquell silenci d'oceà em cridava a descendir, a bressolar-me suaument en el seu si.
Hi va haver un moment o un llindar que em separà de tots els records, de tot el que havia estat dins del meu cos de carn. I ja no podia tornar, ni emergir, ni recuperar la taula.
L'aigua era com un miratge que em furtava la voluntat. Aleshores, no sé si ben bé vaig morir, però el cert és que romania dins el mar com una criatura nova, o potser com una consciència lliure de dolors heretats que no em pertocaven. Vaig esdevenir una felicitat petita i suficient.
Dins una tarda assolellada, una noia passejava per la platja. Es va aturar i va aplegar una taula de surf abandonada. Si escolta les veus del mar, potser aviat no estaré sola.



besllum