Dromedaris

Un relat de: besllum

Cansats de tantes derrotes, el temps ens acompanya
bevem una gota d'aigua del sol àrid de la nostra terra,
el mínim necessari per poder sobreviure -som dromedaris-
travessem el desert de l'antiga pàtria humiliada,
refem camins mil voltes i resten les petjades, talment
són proves o tresors que demostren que encara hi som;
Dempeus, servant la nostra llengua petita. Amb coratge.
Qui perd els seus origens, per la identitat.



besllum

Comentaris

  • Ostres sí[Ofensiu]
    besllum | 18-01-2015


    Falta la d, de perd la identitat.

    Gràcies franz!!!

  • Oasis, miratges[Ofensiu]
    franz appa | 08-01-2015

    Molt reeixida la imatge dels dromedaris, aquests soferts animals del desert. Però en les nostres vides individuals hi ha molts oasis, i també besllums que potser es certificaran com a miratges. El nostre errar col·lectiu, el de la nostra petita pàtria, és un abnegat homenatge al camí sobre la sorra traçat pels nostres avantpassats, o pels dels que ara ens envolten i hem volgut abraçar com a compatriotes.
    La citació final del vers de Raimon conté una errata? Imagino que el "per" de la frase final és també "perd".

  • Parodiant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-12-2014 | Valoració: 10

    Un dromedari i una terra nostra eixuta, una paròdia fantàstica i molt reeixida. Un poema fascinant, amb una forma fascinant, de frase llarga, de vent del desert, de duna en moviment. Té una màgia molt especial. Una forta abraçada i molt bon Nadal!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: