Del declivi

Caminen amb gust de runa a la boca,
t'observen des d'àngles insospitats,
i novament la bellesa et retroba
en un declivi necessari i ferotge,
quanta bondat en la desfeta! Quasi
un miracle que passa desapercebut,
però no, tot hi és encara per ser mostrat,
i a la nit, el silenci s'estimba contra el teu mur
-impenetrable- com tot allò que desapareix
amb el bon auguri de d'una certesa en calma.



besllum