Cercador
Des de l'aire
Un relat de: besllum- Compartir:
Et miro des de l'aire -sense cos-
i et veig fent les mateixes coses
que sempre feies sense adonar-te,
m'acosto al teu esguard en silenci
et gires subtilment com quan alena el vent,
en un acte reflex banal com tants d'altres;
sento l'olor d'infant que desprens molt endins
i marxo, sabent que sovint sóc a prop teu.
besllum
Comentaris
-
Poques paraules[Ofensiu]Antònia Puiggròs Muset | 28-04-2013 | Valoració: 10
Poques paraules i quanta tendresa!
-
molt bonic[Ofensiu]Atlantis | 28-04-2013
és molt bonic, des de fora i des de lluny, des de la veu d'un altre que et recorda...
Uff! m'ha arribat i en tenia ganes aquesta tarda.
Petó. -
He imaginat[Ofensiu]allan lee | 21-04-2013
que això és el que fan el meu pare, els meus avis, que m'estimaven molt i encara em veuen. Té màgia aquest poema, i una tendresa que s'escapa a les lleis humanes. Una abraçada
a -
Tendresa[Ofensiu]Carles Ferran | 19-04-2013
És un preciós poema dirigit des de fora, des de la distància –petita distància–. Un poema d’acompanyament, una mirada d’amor.
