Per l'escletxa del temps

Un relat de: besllum

Ara que tot pren una perspectiva nova
abandono les teves mans al misteri
d'aquesta gran nit que ens pertorba,
i davallant els estels et dic a reveure,
tot passant de l'hivern a la primavera
en aquest cercle que ens emmanilla,
com si fóssim dos amants esmerçats
en compartir la mateixa i única pintura,
captius d'un artista capriciós i bohemi,
que no comptava que series absència
un diumenge de matinada en plena quietud,
i fugiries en silenci per l'escletxa del temps.




besllum

Comentaris

  • Per una escletxa de l'espai[Ofensiu]
    Rodamons | 28-08-2013 | Valoració: 10

    Per una escletxa de l'espai t'he trobat i m'abandone a les teues mans que tracen mons de misteri que em fan somniar.

  • És...[Ofensiu]
    Eloi Miró | 09-05-2013 | Valoració: 10

    tant breu que si fos aigua, de seguida s’escolaria entre les mans i ens deixaria en les ànsies de poder-nos-la veure! Aquesta poesia em transmet un record... se t’ha de felicitar!

    Una abraçada

    Eloi

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: